La desubicació contextual del futbolista
El rendiment d'un jugador, que les seves virtuts destaquin o que, al contrari, ho facin els seus defectes, depèn bàsicament que hi hagi coherència entre la idea de joc que vol imposar el seu tècnic i el context adequat–format per un munt de factors que poden anar des de la filosofia del club fins a tenir els jugadors adequats per tirar endavant el model de joc passant pel treball psicològic del cos tècnic– per desenvolupar-la. Del cap de setmana passat, i si agafem com a exemple el Barcelona-Madrid i el Manchester City-Chelsea, tenim casos clars que ho exemplifiquen.
Hi ha una línia molt fina que separa la incorporació de registres per reforçar, quan calgui, un model i una transició en la idea de joc en tota regla. I el Barça camina per aquesta línia. Hi ha la idea patró del joc de posició, però el context fa que no és plasmi amb la puresa i l'ortodòxia a què s'estava acostumat. Molts dels jugadors que s'han anat incorporant a la plantilla en els darrers anys responen a un perfil de difícil encaix amb la idea de “viatjar junts”, de pausa, de mastegar la jugada. El centre de gravetat de l'equip blaugrana ha passat del mig del camp a la davantera, un canvi que provoca falta d'equilibri, i que redueix els canals de connexió que s'havien creat. Ara hi ha una convivència entre dos models, que fins i tot es donen en un mateix partit. Hi ha jugadors que són capaços de viure sense problemes en aquesta dualitat gairebé trasbalsadora, fins al punt que moltes vegades ells en si mateixos són context (Messi i Iniesta), però n'hi ha que no. N'hi ha que necessiten uns paràmetres concrets per no diluir-se. André Gomes, per posar un exemple, no està fet per al joc de posició, necessitarà temps per aprendre'n i ho pot acabar fent bé, però mai donarà una versió tan rotunda del seu joc com si disposés d'un microclima en què prevalguessin les transicions ràpides i les conduccions. Però pateix molt en aquest interregnat.
Una altra mostra de desubicació contextual la pateix Agüero al City. No té un paper determinant, tot i que veu porteria, en la reconversió que està fent Guardiola i acumula desorientació. Tanta que la va abocar tota en una fortíssima entrada al central del Chelsea David Luiz. A l'equip londinenc, en canvi, el tècnic Antonio Conte, ha creat un hàbitat ideal per a un jugador que semblava que havia entrat en una baixada sense fre: Diego Costa. El 1-3-5-2, li permet disposar d'espais per atacar, igual que li passava quan va brillar a l'Atlético.