En aquest immens cor que té el bar­ce­lo­nisme, sem­bla que també hi té cabuda una des­pro­por­ci­o­nada mise­ricòrdia cap al Madrid, després d'obser­var amb dete­ni­ment que per segon any els amos del ves­ti­dor del Camp Nou han tor­nat a donar vida al seu rival.

L'any pas­sat, quan el tenien ben collat, un seguit d'actu­a­ci­ons pro­po­sa­des des de la ban­queta i després per­pe­tra­des a la gespa van per­me­tre un 1-2 sor­pre­nent quan el Barça ho tenia tot lli­gat. El Madrid, és clar, no va gua­nyar la lliga, però la pujada d'adre­na­lina de ben segur que el va empènyer a Europa a sig­nar un des­pro­por­ci­o­nat èxit, imme­res­cut per la pro­posta fut­bolística, però més que meri­tori tenint en compte el resul­tat final.

El Barça, en aquesta obra de mise­ricòrdia, i res­se­guint els pas­sat­ges del nou tes­ta­ment, sem­bla sem­pre a punt per donar men­jar al Madrid famo­lenc i aigua al Madrid asse­de­gat. No, no hi ha ni ras­tre de l'ins­tint assassí que un dia el va fer inven­ci­ble. Aquests actes mise­ri­cor­di­o­sos pot­ser ara no es gira­ran en con­tra dels culers, però que tot no sigui una tendència.

A mi em va sem­blar imper­do­na­ble que el Barça deixés esca­par el par­tit, però crec que va arri­bar a ser gro­ller de la manera com això va suc­ceir: una falta inne­cessària comesa per un juga­dor, Arda Turan, que no sem­bla que esti­gui, ni aquí ni enlloc, i una defensa d'una falta que hau­ria de fer sor­tir els colors als matei­xos que inflen el pit quan una jugada d'estratègia tre­ba­llada al camp d'entre­na­ment acaba en gol en un par­tit.

Si hi ha una falta en el dar­rer alè i l'equip rival és el Madrid, pre­gunta: en un per­cen­tatge d'un 99%, a quin cap anirà la pilota per ser rema­tada? Si no l'han expul­sat o està de baixa, aquest nom és inqüesti­o­na­ble: Ser­gio Ramos.

La defensa que es va esta­blir per impe­dir la seva rema­tada és tan lamen­ta­ble com la que va per­pe­trar fa tres anys l'Atlético de Madrid en la final de la lliga de cam­pi­ons, en què un gol de Ramos va ser­vir per empa­tar el par­tit i con­duir-lo a la pròrroga amb el final que tot sabem.

Segur que Javier Masc­he­rano era, i és, la millor aposta defen­siva per atu­rar una rema­tada de Ser­gio Ramos, sense come­tre penal? A mi em sem­bla que no, i no perquè tornés a rellis­car (segon cop que ha pas­sat: les seves rellis­ca­des han cotat al Barça aquest any qua­tre punts al Camp Nou), sinó perquè no és un juga­dor que en aquest tipus de jugada vagi bé de cap. Imper­do­na­ble. Una de les juga­des que saps que et faran, perquè te la faran, no estava pre­pa­rada.

Els actes d'altru­isme i mise­ricòrdia el Barça els cana­litza molt bé a través d'Uni­cef i col·labo­rant amb La Marató de TV3, però al camp i con­tra un rival que no neces­sita gaire, ans al con­trari, neces­sita res, un petit error, con­ce­dir aquest avan­tatge no és per estar satis­fet de la pla­ni­fi­cació.

A banda hi ha el joc, aquest fut­bol enso­pit, que posat al cos­tat del d'un altre rival que és un mes­tre en allò de no jugar a res fa que tin­guis molts números d'aca­bar per­dent. El Barça té juga­dors per prac­ti­car un fut­bol millor. No crec que se li reclami el que el seu entre­na­dor ni sabria com fer ni vol, però sí que se li pot exi­gir jugar millor a fut­bol. Ara ha tor­nat Ini­esta i tot pinta millor, però sense Ini­esta segueixo pen­sant que hi ha sufi­ci­ent qua­li­tat per jugar bé a fut­bol i no brin­dar aquesta medi­o­cri­tat de par­tits que sem­pre aca­ben donant vida a un rival al qual has pogut enter­rar o, com a mínim, pas­sar-hi per sobre.