Ara resulta que tot està en ordre perquè hem gua­nyat un equip, el Mönchen­glad­bach, que amb el nivell mos­trat si jugués la lliga espa­nyola esta­ria a la mei­tat de la taula de segona. Sí, és cert que vam veure un equip amb una mica més de ganes i ins­pi­ració, però ni un par­tit de 4-0 pot ama­gar que alguna cosa no està fun­ci­o­nant. Almenys ha tor­nat Ini­esta per aju­dar a donar un altre caire a aquest Barça deso­ri­en­tat.

He lle­git una sèrie d'arti­cles en relació amb el par­tit del dimarts que dona­ven a enten­dre que el Barça ja anava pel bon camí i que la victòria havia sigut un bàlsam. Doncs sí, un bàlsam momen­tani i agra­da­ble, però que no pot ama­gar la situ­ació real. Per des­comp­tat, gua­nyar 4-0 i amb alguns moments de joc més o menys bonics és una bona notícia i ens ha d'il·lusi­o­nar, però no podem per­dre el cap. El par­tit que vam veure només ens ha mos­trat que si juga Ini­esta tot fun­ci­ona millor, cosa de la qual tots érem cons­ci­ents sense ser entre­na­dors. Però també ens va dei­xar clar que Alcácer no entén o no sap encara a què juga el Barça, pot­ser no és culpa seva, i que Aleix pot ser una opció per al late­ral. Fins i tot va ser­vir perquè Arda, jugant al seu lloc, torni a demos­trar que és un bon juga­dor i fina­lit­za­dor. Però també ha demos­trat que la situ­ació actual, que encara no és crítica ni de bon tros, només la poden cap­gi­rar els matei­xos juga­dors, perquè des de la ban­queta em sem­bla que no veuen els matei­xos par­tits que la resta o, el que encara és pit­jor, no saben lle­gir els par­tits ni abans, ni durant i, mol­tes vega­des, tam­poc després.

Què està pas­sant? Es tracta d'un tema d'egos i per­so­na­lis­mes, allò de: “Jo sóc així i ja ho sabien quan em van con­trac­tar.” És a dir, una neces­si­tat de demos­trar qui mana i que ningú m'ha d'ense­nyar res. Aspec­tes, aquests, que ens han por­tat a situ­a­ci­ons real­ment estra­nyes. Situ­a­ci­ons com dir que s'ha fet un par­tit molt bo quan ha estat real­ment un des­as­tre i no parlo del resul­tat. O dei­xar en l'ostra­cisme juga­dors que, de sobte, són mega­cracs poc més que indis­pen­sa­bles. També en la part d'estratègia en què, per posar un exem­ple, no som capaços de veure que al Real Madrid hi ha tres juga­dors que poden rema­tar bé de cap i, espe­ci­al­ment, un és el que en els últims minuts fa quasi totes les rema­ta­des perquè el bus­quen els seus com­panys. I un llarg etcètera... Però no em faré repe­ti­tiu. En defi­ni­tiva, el Barça ja té els juga­dors ide­als per gua­nyar títols i fer bon joc, ho han demos­trat sobra­da­ment, ara neces­si­tem que l'equip tècnic enten­gui que el Barça està per sobre dels egos. Espero una reacció per part del cos tècnic i desitjo de tot cor que aquesta sigui ade­quada a les neces­si­tats i cir­cumstàncies de l'equip. Luis Enri­que ha de manar però també saber escol­tar, enten­dre, ana­lit­zar, dei­xar-se acon­se­llar i adap­tar-se.