Sovint el futbol té canvis del tot inesperats que acaben derivant en un punt d'inflexió, en una sacsejada més que necessària per canviar la dinàmica negativa d'un equip.

I si no, que ho preguntin als aficionats de l'Espanyol quan, ara fa poc més d'un mes i mig, un dissabte 22 d'octubre pels volts de les dues del migdia, veien com el seu equip perdia a la mitja part per 0 a 3 amb l'Eibar i tenien a tocar una contundent desfeta.

Però, aquesta és la gràcia que té l'esport, al segon temps la fesomia del partit va canviar radicalment, i d'un daltabaix més que probable es va passar a un empat a tres gols al darrer instant i apel·lant a l'èpica.

D'ençà del dia de l'Eibar, l'Espanyol s'ha capgirat com un mitjó a la lliga sumant onze dels últims quinze punts possibles, guanyant tres partits i empatant-ne dos, i mantenint la porteria a zero en els darrers cinc partits.

Poden, doncs, quaranta-cinc minuts variar tant la dinàmica d'un equip? Segurament amb això sol no n'hi ha prou, però sí que és veritat que moltes vegades fa falta un bon resultat, o una petita gesta per recuperar la confiança d'un col·lectiu que no estava treballant malament en els entrenaments diaris però que no veia reflectida aquesta feina en els partits.

Recordo que Quique Sánchez Flores insistia, i molt, en les primeres jornades del campionat, que el seu equip havia de guanyar la solidesa defensiva que no havia tingut l'any passat, i que això no només costava aconseguir-ho en l'aspecte tècnic i tàctic, sinó també en el mental.

Doncs aquell clic que demanava durant setmanes l'entrenador sembla que finalment ha arribat. I és que en poques jornades, l'Espanyol ha passat de ser l'equip més golejat de la temporada passada –va rebre una mitjana de gairebé dos gols per partit– a ser actualment un dels que més costa marcar-n'hi –en set de les catorze jornades jugades fins ara no ha encaixat cap gol.

La recuperació dels de Quique Sánchez Flores ha començat també quan aquest ha aconseguit trobar una columna vertebral de l'equip estable, i sobretot la línia defensiva, curiosament formada per dos jugadors que fins ara no jugaven en aquestes posicions, David López i Víctor Sánchez, i per un debutant de només 19 anys, Aarón Martín, això sí, amb un futur esplendorós davant seu.

Fa per tant la impressió que el tècnic de l'Espanyol ha aconseguit ja bona part d'allò que tant buscava a l'inici de la temporada, que en certa mesura es va poder veure en la pretemporada, però que es va desfer en les primeres jornades de lliga.

Ara, però, toca la segona part de la feina. Consolidar el que ja s'ha assolit i millorar altres aspectes del joc.