45 minuts

Sovint el fut­bol té can­vis del tot ines­pe­rats que aca­ben deri­vant en un punt d'inflexió, en una sac­se­jada més que necessària per can­viar la dinàmica nega­tiva d'un equip.

I si no, que ho pre­gun­tin als afi­ci­o­nats de l'Espa­nyol quan, ara fa poc més d'un mes i mig, un dis­sabte 22 d'octu­bre pels volts de les dues del mig­dia, veien com el seu equip per­dia a la mitja part per 0 a 3 amb l'Eibar i tenien a tocar una con­tun­dent des­feta.

Però, aquesta és la gràcia que té l'esport, al segon temps la feso­mia del par­tit va can­viar radi­cal­ment, i d'un dal­ta­baix més que pro­ba­ble es va pas­sar a un empat a tres gols al dar­rer ins­tant i apel·lant a l'èpica.

D'ençà del dia de l'Eibar, l'Espa­nyol s'ha cap­gi­rat com un mitjó a la lliga sumant onze dels últims quinze punts pos­si­bles, gua­nyant tres par­tits i empa­tant-ne dos, i man­te­nint la por­te­ria a zero en els dar­rers cinc par­tits.

Poden, doncs, qua­ranta-cinc minuts variar tant la dinàmica d'un equip? Segu­ra­ment amb això sol no n'hi ha prou, però sí que és veri­tat que mol­tes vega­des fa falta un bon resul­tat, o una petita gesta per recu­pe­rar la con­fiança d'un col·lec­tiu que no estava tre­ba­llant mala­ment en els entre­na­ments dia­ris però que no veia reflec­tida aquesta feina en els par­tits.

Recordo que Qui­que Sánchez Flo­res insis­tia, i molt, en les pri­me­res jor­na­des del cam­pi­o­nat, que el seu equip havia de gua­nyar la soli­desa defen­siva que no havia tin­gut l'any pas­sat, i que això no només cos­tava acon­se­guir-ho en l'aspecte tècnic i tàctic, sinó també en el men­tal.

Doncs aquell clic que dema­nava durant set­ma­nes l'entre­na­dor sem­bla que final­ment ha arri­bat. I és que en poques jor­na­des, l'Espa­nyol ha pas­sat de ser l'equip més gole­jat de la tem­po­rada pas­sada –va rebre una mit­jana de gai­rebé dos gols per par­tit– a ser actu­al­ment un dels que més costa mar­car-n'hi –en set de les catorze jor­na­des juga­des fins ara no ha encai­xat cap gol.

La recu­pe­ració dels de Qui­que Sánchez Flo­res ha començat també quan aquest ha acon­se­guit tro­bar una columna ver­te­bral de l'equip esta­ble, i sobre­tot la línia defen­siva, curi­o­sa­ment for­mada per dos juga­dors que fins ara no juga­ven en aques­tes posi­ci­ons, David López i Víctor Sánchez, i per un debu­tant de només 19 anys, Aarón Martín, això sí, amb un futur esplen­dorós davant seu.

Fa per tant la impressió que el tècnic de l'Espa­nyol ha acon­se­guit ja bona part d'allò que tant bus­cava a l'inici de la tem­po­rada, que en certa mesura es va poder veure en la pre­tem­po­rada, però que es va des­fer en les pri­me­res jor­na­des de lliga.

Ara, però, toca la segona part de la feina. Con­so­li­dar el que ja s'ha asso­lit i millo­rar altres aspec­tes del joc.