La virreina i Sant Cristiano
Fa riure, per anacrònic, però no és cap broma; perquè és un esbós del retaule que ens pinten.
Aprofitant el pont de la Puríssima Constitució, la vicepresidenta del govern espanyol ha aterrat a Barcelona per rebre en audiència els servidors, clients i botiflers a la manera de les menines, que eren unes minyones de palau molt ben pintades. Entre altres, l'alliçonadora nouvinguda Inés Arrimadas, com a cap de l'oposició catalana, i el dansaire Miquel Iceta, com a pedra a la sabata del partit socialista espanyol; tots dos, personatges imprescindibles del quadre de la comunió entre govern i oposició a l'altar de la sagrada unitat d'Espanya.
Al mateix temps, l'Audiencia Nacional, la Fiscalía General del Estado i l'Agencia Tributaria erigides en les noves naus capitanes de l'Armada Invencible, no cessen de fustigar la línia de flotació de la del Futbol Club Barcelona convençudes que duu l'ensenya moral del país.
Per via aèria, l'assignació de bandes de freqüències comunicatives com qui condecora els serveis prestats i atorga prebendes, va corrompent els referents culturals i el seu imaginari. Així, els qui són del Madrid o en depenen, s'atipen en bars i restaurants on el vi del país és de la Rioja, la televisió, molt espanyola, i la premsa, una edició de províncies.
Entremig del retaule, com les columnes daurades que el seqüencien, els hereus dels erasmus i de l'avantguarda periòdica completen l'esperpent sospirant perquè, encara que sigui per poc, l'esperit que sostenen condemni Cristiano Ronaldo per l'evasió fiscal de més de 15 vegades la quantitat per la qual l'advocat de l'Estat va qualificar Messi de capo mafiós; no fos cas que els caigués la bena dels ulls i, amb ella, la cara de vergonya.
I mentrestant, dilluns, encara que sigui des de Nyon, amb el bombo de la Champions es tornarà a pintar una altra Rendició de Breda per a Europa.