Derbi
No cal buscar estadístiques per al partit de diumenge. Serveixen de ben poc. Se sap que les domina històricament el Barça. Ara es juga a l'estadi, però vés a saber el que pot passar. És un derbi. En aquesta ocasió, el Barça juga a casa i l'Espanyol fa nou partits que no perd. Que va sumant, vaja. És un partit interessant. Com sempre. Però aquest, una mica més. Ho diem sempre. Els últims enfrontaments entre el Barça i l'Espanyol es mouen amb tota la rivalitat del món al terreny de joc, però ja fa anys que les declaracions prèvies al partit s'han mogut dins la cordialitat i l'educació que reclama una cita com aquesta. S'han deixat enrere les polèmiques, els estirabots i les obsessions. A la graderia es viurà la tensió esportiva. També a la gespa i amb l'aspiració d'aconseguir un mateix objectiu: guanyar, però ningú no apaga cap foc amb benzina. No hi ha ni focs. I ningú no els encén. Anem bé.
Cada temporada estan en joc les aspiracions de superar l'adversari de la ciutat. Els blanc-i-blaus estan construint un equip amb Sánchez Flores i, de moment, han aconseguit sortir de la precarietat esportiva. A poc a poc, i sense soroll, van dibuixant el projecte esportiu. El tècnic ha endurit en aquestes jornades inicials de la lliga una defensa que ha anat construint amb peces diverses i que la feien molt tova. Massa tova. Ho ha pogut canviar. Els jugadors són conscients de la feina feta i els resultats aconseguits la setmana que s'ha reconegut el guanyador de la Pilota d'Or. Això de premiar individualment un esportista que participa en un esport col·lectiu no té gaire sentit i provoca comentaris de tota mena i oblits com el d'Iniesta entre els finalistes, per exemple. Els blaugrana saben que no poden cedir més punts que els allunyin del líder de la lliga. És un partit exigent. Per als dos equips. I ja va bé.
L'amo xinès de l'Espanyol, Chen Yansheng, ha endurit el control econòmic. El club el controla des de la distància. A la Xina construeix joguines que funcionen amb comandaments a distància. Ja hi està fet. Té el posat de saber quina tecla ha de tocar. Té clar que la gestió econòmica depèn d'haver injectat un grapat de diners i que el fet de sortir del deute ha de servir per alliberar l'entitat i poder treballar amb molta més tranquil·litat. Inverteix. Als despatxos i al terreny de joc. Té clares les prioritats del club i mira la pela com ningú. El president de l'Espanyol té alguns temes pendents com la graderia d'animació, l'augment de socis i reduir el deute. Va fent. Com l'equip. De moment, ha superat la junta d'accionistes amb una dinàmica positiva i sense crits.