El senderisme, atractiu local
Fa temps que sóc aficionat al senderisme. Crec que és una de les maneres més boniques de conèixer l'entorn més proper i descobrir llocs amagats al mainstream turístic quan posem els peus a destins més llunyans. Els camins de ronda de la Costa Brava, els corriols enfilats de la vall de Boí, la sempre enigmàtica Terra Alta, els camins de la serra de Tramuntana de Mallorca... són concorreguts per una gentada que busca cultivar la ment i el físic a parts iguals. El senderisme és avui una activitat de cap de setmana practicada per molts: un esport que et posa en contacte amb la naturalesa, de forma familiar pels menys agosarats i de manera més arriscada pels qui volen posar-se a prova.
L'afició al senderisme ha portat múltiples pobles i regions a marcar camins de bosc per als seus visitants. Certament, crec que ha estat una bona manera que molts municipis hagin tingut un motiu per revalorar el seu terme i les seves contrades; no només aquells que tenen atractius turístics de primera magnitud –com, per exemple, el romànic del Pirineu o el sol i platja– sinó d'altres que possiblement queden més en segon pla en la geografia del nostre país: les Passejades per Osona, editades per Osona Turisme i el Consell Comarcal, en poden ser un bon exemple en una comarca d'interior.
Precisament, treballar el senderisme com a actiu turístic és a l'abast de la majoria d'ajuntaments; i té alguns avantatges importants. En primer lloc, senyalitzar una bona xarxa de senders permet posicionar-te en un mercat d'activitats esportives a l'aire lliure que cada dia tindrà més pes, i a la vegada permet completar l'oferta cultural del municipi si aquesta no té recorregut. En segon lloc, ajuda a enfortir la identitat del lloc si se'ls pot dotar d'un relat, d'un storytelling compartit pels ciutadans del municipi: els camins de la Retirada, al Pirineu ripollès, o els corriols entre romànic a la vall de Boí en poden ser bons exemples. Finalment, la ruta de senders permet crear un tallafocs important a la majoria de zones boscoses, prou necessari quan s'acosten l'estiu i la calor.
La inversió que suposa per a l'administració tenir cura de l'entorn natural és ben poca, si la comparem amb d'altres polítiques públiques. Però a vegades costa de veure, encallats per les necessitats socials més immediates (i més quan algunes zones encara no han sortit de la crisi) o encegats per les millores en l'urbanisme (sempre presents als anys electorals) o les festes majors. Tenir un entorn natural cuidat, però, acaba sent una inversió de molt més llarg recorregut del que es pensen la majoria d'alcaldes i alcaldesses del país.