L'esport català va viure dimarts una jornada històrica: l'Assemblea del Comitè Olímpic de Catalunya (COC) va escollir la seva nova junta directiva després que el mandat de l'anterior consell hagués expirat a principi de l'any 2012. Sota el paraigua del secretari general d'Esports de la Generalitat, Gerard Figueras (per tant, del govern), la Unió de Federacions Esportives (UFEC) i la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes han unit forces per a un objectiu comú. Els presidents Gerard Esteva i Xavier Vinyals, respectivament, s'han donat la mà per oferir al procés una nova eina. L'esport, sense dubte, és pal de paller en el camí cap a la llibertat.

I direu... “Doncs molt bé. Normal, no? Tres organismes del mateix sector que volen el mateix i fan pinya. I què hi ha d'estrany?” Ai, amigues i amics! Moltes coses! Massa! La història de les relacions entre les parts ens alerta de les diverses visions de la jugada i dels interessos gairebé sempre contraposats que han acabat dinamitant l'entesa. Sorprenent però real.

El naixement de la Plataforma (presidida per Jaume Llauradó) el 5 de maig del 1998 va obeir simplement a la necessitat d'omplir el buit existent. La Generalitat vivia agenollada davant l'Estat per culpa d'una legislació que condicionava les estructures i la gestió de l'esport català. La societat civil es va haver de mobilitzar per obligar els polítics a canviar la llei. És clar, ho van aconseguir. Amb el pas dels anys s'han viscut, fins i tot, èpoques de poc interès per la internacionalització. Encara es recorden els dossiers buits de papers i gestions (i, també, d'idees) sobre la taula d'un exsecretari general d'Esports o els acords signats per un altre per retallar poders d'alts dirigents de l'esport català –i que finalment no es van portar a terme.

La UFEC, dirigida per David Moner, tenia uns llaços emocionals molt estrets amb Joan Antoni Samaranch i una posició política i global d'ambició i compromís dubtós amb el país. La relació amb les federacions espanyoles va tenir un paper prioritari. Com sempre, els diners manaven. La UFEC sempre ha vist amb recel el paper de la Plataforma fins al punt de la negació i el boicot. Devien voler córrer massa...

El nou COC, amb la Secretaria General alineada amb la UFEC i la Plataforma, suposa una gran notícia si, finalment, la fórmula és professional. No cal que les parts es petonegin, però sí que es constitueixin com a eina fonamental per l'èxit del procés i, naturalment, siguin capaços de construir un esport com cal (en totes les seves manifestacions, escolar, federat, universitari, de lleure, d'elit, el sector privat, la indústria col·lateral, el patrocini, el turisme, etc.) per a la futura república catalana. El repte és meravellós però molt complicat, perquè l'esport espanyol ha servit de molt als darrers governs estatals. Perdre aquesta carta triomfadora els produeix pànic.

Emociona veure certes cares d'alguns dels membres de la nova junta del COC. Lluitadors històrics que s'hi deixaran la pell. S'ho mereixen. I sorprèn no veure'n d'altres. És evident, són víctimes de la negociació entre les parts. Potser amb el temps. I dit això, per responsabilitat, que s'acabin els egos. I que, un cop més, l'esport serveixi d'exemple per a la resta dels sectors de la societat que tenen la mateixa aspiració nacional.