Zeljko Obra­do­vic és un entès en les llar­gues distàncies, un entre­na­dor nave­gat. L'entre­na­dor del Fener­bahçe, un equip que avui tira milles amb un 8-4 de balanç i tres dels tri­omfs per un punt mal­grat la una­ni­mi­tat dels ente­sos, de ciències i de lle­tres. De gent que sap de què va això i que el veuen inex­cu­sa­ble­ment en la final a qua­tre de l'Euro­lliga tot i que aquest Fener­bahçe, diguem-ho tot, fa cara d'anar tirant i demà serà un altre dia.

És un dels favo­rits i capità de l'oceà perquè és l'últim fina­lista, té algun juga­dor sen­sa­ci­o­nal, el tècnic més llo­re­jat i una plan­ti­lla de con­tinuïtat. De con­tinuïtat extrema: Nun­nally per Hick­man i bon vent. La con­tinuïtat és un dels escas­sos valors ina­mo­vi­bles en l'escala de la gent lle­gida, la gent ente­ni­men­tada que no passa dia sense emfa­tit­zar el dis­curs de la fatiga, l'extre­mat com­promís físic i men­tal del nou for­mat. D'acord, ente­sos. Però divi­sat de tra­mun­tana a mig­jorn, alguna cosa no qua­dra si aquesta con­dició de favo­rit i aquesta fatiga pas­sen per ser veri­tat.

La tem­po­rada pas­sada Obra­do­vic va fer de les seves amb una rotació de nou homes. Vuit (Dixon, Sloukas, Bog­da­no­vic, Kali­nic, Datome, Vesely, Udoh i Antic) i Hick­man i Mah­mu­to­glu que feien el novè segons el par­tit i la con­veniència. Vuit homes i dos mit­jos per ento­mar 29 par­tits i un total de 5.850 minuts –entre Her­sek, Ugurlu, Arna, Yurt­se­ven i Bai­rak van jugar el 5% d'aquests minuts. Aquesta tem­po­rada, en les dotze jor­na­des que s'han jugat (2.400 minuts) la cosa s'accen­tua: la rotació és la mateixa i fins ara assu­meix el 98% dels minuts jugats, amb l'agreu­jant que enguany un equip de final a qua­tre haurà de jugar entre qua­tre i sis par­tits més. Dit d'una altra manera, el Fener­bahçe té sis homes a la pista entre 23 i 30 minuts en cada par­tit, per només dos el CSKA, el Madrid, l'Olym­piacòs o el mateix Barça –sí, el Barça, l'equip que ha patit més lesi­ons a terra ferma i mar endins.

El nou món rei­vin­dica l'obli­gació de tre­ba­llar amb plan­ti­lles llar­gues, de doblar si no tri­pli­car posi­ci­ons. Triar i reme­nar, inten­si­tat, ener­gia i mol­tes rota­ci­ons. Tot­hom menys Obra­do­vic i Ghe­rar­dini, que van a con­tra­cor­rent i que ni per­dent algú de la rotació per lesió fit­xen.