Paciència amb el vídeo

Si alguna cosa podia fallar en el mun­dial de clubs al Japó, havia de ser el sis­tema VAR. Aquest és un gran avenç per al fut­bol, però per això cal tenir paciència. Què diu el pro­to­col? Doncs que hi ha qua­tre situ­a­ci­ons en què l'àrbi­tre pot recla­mar el visi­o­nat del vídeo per con­sul­tar una jugada que pugui tenir una gran incidència en el par­tit. Aques­tes qua­tre situ­a­ci­ons són: en cas de gol, de penal, d'expulsió i si s'ha donat una con­fusió en la iden­ti­tat d'un juga­dor, és a dir, que un fut­bo­lista hagi estat expul­sat quan ho havia de ser un altre. Tot clar.

A mi em sem­bla un pas enda­vant d'altíssima qua­li­tat. I, sí, jo espe­rava que hi hagués con­fusió i algun pro­blema que generés els dub­tes que sem­pre apa­rei­xen en aquest esport, en què la men­ta­li­tat tan­cada ha fet que aquest sis­tema VAR (assistència per vídeo a l'àrbi­tre) hagi arri­bat massa tard.

És clar que aquest sis­tema d'ajuda als àrbi­tres també hau­ria d'anar acom­pa­nyat de col·legi­ats que no el llan­ces­sin per terra, com va ser el cas del par­tit de semi­fi­nals que va jugar el Madrid, en què el joc es podria haver atu­rat uns segons en comp­tes de fer el ridícul del “juguin, juguin” després d'un supo­sat fora de joc, per, tot seguit, quan la pilota ja estava rodant, atu­rar el par­tit per recla­mar-la i obli­gar a fer el ser­vei des del mig del camp, tot dient que havia estat gol. Així sí que es fa el ridícul. Uti­lit­zat d'aquesta manera, l'invent serà la riota de tots.

Si parem atenció en un par­tit i veiem la quan­ti­tat de temps que s'arriba a per­dre amb la com­pli­ci­tat de l'àrbi­tre, no seria més assu­mi­ble que el joc s'aturés uns minuts men­tre es fa el visi­o­nat? Per a alguns, aquesta atu­rada seria un sacri­legi, perquè sem­bla­ria que el fut­bol es bas­que­titza o que es con­ver­teix en un par­tit de fut­bol ame­ricà. Però no, res d'això. Hem d'accep­tar que s'està incor­po­rant un nou sis­tema que per­metrà que el fut­bol sigui més just i que aque­lles juga­des que han tacat la història per una mala pra­xis arbi­tral, sigui pel motiu que sigui, fins i tot excu­sant l'àrbi­tre, que­din des­ter­ra­des per sem­pre més. No pot ser que amb els mili­ons d'euros que genera el negoci no hi hagi una aposta per fer el fut­bol més recte.

És clar, aquest sis­tema VAR el que no pot fer –perquè això queda a les mans de qui fa les desig­na­ci­ons– és que un àrbi­tre sigui hon­rat. Vostès em per­do­na­ran, oi que sí?, perquè sense voler dir-la de l'alçada d'un cam­pa­nar, per­meti'm que vul­gui saber què feia un col·legiat de Zàmbia, ano­me­nat Janny Sikazwe, arbi­trant una final com aquesta.

En aquest cas, el sis­tema VAR no només es penja, sinó que cau fins a fer-se inser­vi­ble. De què ser­veix aquest avenç tec­nològic si sem­pre hi haurà una per­sona que desig­narà un àrbi­tre per a un par­tit i que amb aquesta desig­nació hi haurà una càrrega de res­pon­sa­bi­li­tat tan gran que el mateix col·legiat assu­mirà sense que es ver­ba­litzi res?

Sí, parlo de l'expulsió que tot­hom va veure en la jugada de Ramos, i que també va enten­dre l'àrbi­tre, i que per art de màgia va ser avor­tada imme­di­a­ta­ment pel mateix col·legiat, que va inter­pre­tar que per sobre del regla­ment i la justícia hi ha el poder que el feia ser allà.

Aquí no calia el sis­tema VAR, perquè n'hi ha un altre que fun­ci­ona encara millor: no moles­tar el poderós i evi­tat així entrar en una nevera i no ser con­vi­dat un altre cop a les fes­tes de la FIFA.