Tornem a fer que ens respectin

S'acaba l'any i és hora de fer repàs i ana­lit­zar el que hem vis­cut, veure on ens hem equi­vo­cat i plan­te­jar-nos els propòsits per a l'any vinent. En el cas del Barça, la direc­tiva hau­ria de fer aquest exer­cici d'anàlisi i veure què pot millo­rar. Com a soci, tinc una idea per millo­rar el nos­tre club o, si ho pre­fe­riu, un con­sell (des de l'amor al nos­tre club i el res­pecte abso­lut a la resta de socis) perquè no tor­nem a come­tre alguns errors. Si us plau, no dei­xin que ens tre­pit­gin o que no ens tin­guin el res­pecte que merei­xem i ens hem gua­nyat durant tants anys. D'un temps ençà, el bar­ce­lo­nisme està sent objecte de crítiques ferot­ges i injus­ti­fi­ca­des per part de molta gent, ins­ti­tu­ci­ons, peri­o­dis­tes, etc. Els platós de tele­visió i les tertúlies de ràdio van ple­nes d'atacs des­me­su­rats i basats en mit­ges veri­tats o, mol­tes vega­des, men­ti­des que només tenen com a objec­tiu fer mal. Però, des­gra­ci­a­da­ment, ara també són les ins­ti­tu­ci­ons espor­ti­ves i judi­ci­als d'Europa, i fins i tot d'Espa­nya, les que ens estan fent el buit i no paren de dei­xar-nos en mal lloc. Es riuen de nosal­tres i ens dei­xen en ridícul. Ara resulta que el TAS, amb la seva mag­ni­ficència, dic­ta­mina que el nos­tre etern rival, el Real Madrid, pel mateix cas que el Barça, només estarà una fines­tra de fit­xat­ges sense poder fit­xar. Sense entrar en si el cas dels menors és o no just, el que sí que no és just és el greuge com­pa­ra­tiu. Però, la cosa és encara més pre­o­cu­pant, perquè el Real Madrid i el Barça han uti­lit­zat el mateix bufet d'advo­cats. Què sig­ni­fica això? Que ara aquests advo­cats en saben més que abans? Què el TAS té més res­pecte al Madrid? Què Flo­ren­tino mana a tot arreu? Sigui el que sigui, ens deixa en evidència. No ens obli­dem que ens molts casos hem sigut nosal­tres matei­xos els que hem vol­gut ser més lles­tos que la resta i ens hem posat en una situ­ació deli­cada. Podem par­lar del cas Ney­mar i de l'acció de res­pon­sa­bi­li­tat. Diré dues coses: no es pot fer el que no es pot expli­car i l'odi i l'enveja són poc reco­ma­na­bles com a com­panys de viatge. El cas Ney­mar ens ha posat en el punt de mira de tot­hom. Tot aquell que no estima el Barça ho ha tin­gut fàcil per dir que som uns men­ti­ders i poc reco­ma­na­bles, per dir-ho suau­ment. I l'acord amb la fis­ca­lia és poc més que impre­sen­ta­ble. Amb el tema de l'acció de res­pon­sa­bi­li­tat, hem demos­trat poca for­ta­lesa moral i que el bar­ce­lo­nisme està divi­dit, i tot per un tema d'egos i d'enve­ges. Un dels pilars en què el Barça ha edi­fi­cat el seu èxit ha sigut l'exem­pla­ri­tat, fer les coses ben fetes i l'honor al davant de tot. Argu­ment que sem­pre ens han por­tat reco­nei­xe­ment i vàlua davant la resta del món, inclo­ses les ins­ti­tu­ci­ons espor­ti­ves euro­pees i espa­nyo­les. Tor­nem al camí que ens ha fet grans i defen­sem el nos­tre honor i la imatge del Barça. Bones fes­tes!