El campionat d'Europa d'handbol que es va acabar diumenge a Suècia amb la victòria de la selecció de Noruega va ser un gran espectacle. Teledeporte s'hi va bolcar, com fa sempre que Televisió Espanyola té els drets d'una competició esportiva en què hi ha una selecció espanyola, i a més de tots els partits de les guerreras també ens va oferir molts altres partits de la fase de grups i tota la fase final. Vam poder, doncs, gaudir dels millors equips femenins d'handbol de la vella Europa i seguir-lo, una mica aquí, una mica allà, va pagar la pena. Si encara hi ha gent que es mira els esports femenins d'equip amb recança, amb aquell prejudici que les noies no poden fer el mateix que els nois, aquest europeu li hauria servit per treure's de sobre, d'una vegada, aquestes manies. La presència d'una jugadora catalana –Judith Sans– a la selecció espanyola després de molts anys sense que n'hi hagués cap, també va fer que donés més atenció al campionat.

Velocitat, potència, qualitat individual, joc de conjunt, duresa defensiva quan feia falta –i de vegades quan no en feia–, grans percentatges a les porteries... Totes aquelles coses que destaquem de l'handbol masculí també les podem trobar en el femení. I un detall que cal tenir en compte. En el futbol i en el bàsquet hi ha un element que, sota el meu parer, distorsiona una mica la visió que tenim del futbol i el bàsquet femení: les porteries i les cistelles, que, per mi, són massa grans les primeres i massa altes les segones. I això fa que la imatge que de vegades tenim d'aquests dos esports femenins quedi una mica distorsionada perquè la nostra principal referència és la dels equips masculins.

En handbol, en canvi, com en waterpolo i hoquei sobre patins i sobre herba, no aprecio aquesta diferència. En aquest europeu hem vist que hi ha porteres que quasi toquen el travesser amb el cap, que en defensa, la velocitat i la mobilitat de les noies acaben tapant els forats quasi igual com ho fa la major massa muscular dels nois, i que en atac, la potència de salt i de penetració perforen igualment les defenses més ben formades.

La final entre Noruega i Holanda va ser apassionant i es va resoldre per un gol (30-29). Va ser el setè títol continental de Noruega, que ha guanyat set ors, tres plates i un bronze en els dotze campionats d'Europa que s'han disputat des del 1994. I també té dos títols olímpics –i quatre medalles més– i tres de mundials –i sis medalles més–. I tot amb poc més de cinc milions d'habitants. Un bon exemple que no cal ser una gran potència econòmica o tenir milions i milions d'habitants per triomfar en un esport d'equip.