Bon 7-0 del Barça a l'Hèrcu­les. Fer set gols és molt difícil, encara que sigui con­tra un equip de segona divisió B. Vius en la copa, a punt per afron­tar els vui­tens de final de la lliga de cam­pi­ons con­tra el PSG i a tres punts del Real Madrid en la lliga, això sí, amb un par­tit més. La nota de l'equip de fut­bol és molt bona.

Paral·lela­ment als èxits de Messi i com­pa­nyia, viu la ins­ti­tució. Satis­fets amb el cas este­la­des –en espera de veure com acaba, hora per agrair la feina de Drets– i dece­buts amb les hipòcri­tes deci­si­ons del cas de l'acció de res­pon­sa­bi­li­tat social con­tra Joan Laporta i setze exdi­rec­tius més. Pudor de podrit. Però avui ens entre­tin­drem en el cas FIFA. Ara resulta que el Real Madrid ha rebut un tracte dife­rent que el Bar­ce­lona per les irre­gu­la­ri­tats en la con­trac­tació de juga­dors menors de 18 anys tot i ser defen­sats pels matei­xos advo­cats.

El Barça va tan­car nega­ti­va­ment al TAS tota la seva rei­vin­di­cació ara fa dos anys, el 30 de desem­bre del 2014, després d'un procés que va començar el febrer del 2013. Multa estra­tosfèrica i dues fines­tres sense fit­xar. El pro­blema: dels 37 juga­dors inves­ti­gats, la FIFA va tro­bar 9 casos greus. San­dro Rosell va fer famosa la frase: “Tran­quils, això ja ho arre­glo jo”, men­tre pas­sava dels adver­ti­ments i Josep Maria Bar­to­meu es va enfa­dar tant que tot­hom va tre­mo­lar. La pan­carta “La Masia no es toca” pen­jada a la gra­de­ria del Camp Nou en un Barça-Betis (5 d'abril del 2015) diri­gida a la FIFA va exem­pli­fi­car la dimensió de la tragèdia, un tirar la pedra i ama­gar la mà en tota regla, una ter­ri­ble esce­ni­fi­cació de la medi­o­cri­tat. El resul­tat va ser el que havia de ser.

Ara el Real Madrid ha rebut un càstig menor perquè la gra­ve­tat dels fets també és menor. Dels 39 juga­dors inves­ti­gats hi ha 1 cas greu. Multa i una fines­tra sense poder fit­xar.

I dit això, no per­dem el món de vista. El Real Madrid ha estat cas­ti­gat perquè s'ha sal­tat la llei i ha fet les coses mala­ment. I això és una ver­go­nya. Com ho és com­pa­rar un càstig més lleu amb un de més fort. “Tu, més!” “No, tu més!” Carai! La bata­lla per la vul­ga­ri­tat mai hau­ria de ser accep­tada. Josep Maria Bar­to­meu està molest per la com­pa­ració, però no sem­bla haver tan­cat –fa l'efecte que ni tan sols l'ha obert– la inves­ti­gació pro­mesa per acla­rir els fets. Si l'adéu de Gui­llermo Amor i Albert Puig (res­pon­sa­bles del fut­bol de base del 2010 al 2014) és tota la con­seqüència que es deriva del cas, m'hau­ran de per­me­tre que enviï una forta abraçada al mateix Josep Maria Bar­to­meu, vice­pre­si­dent espor­tiu de l'època, i a Jordi Mes­tre, res­pon­sa­ble del fut­bol for­ma­tiu per aque­lles matei­xes dates. Si no es van assa­ben­tar de res, feli­ci­tats! I si ho sabien, feli­ci­tats dobla­des! Quei­xar-se ara del Madrid és, un cop més, donar l'esquena a la trista rea­li­tat que els envolta. Una llàstima. Algun dia ens expli­ca­ran la veri­tat? Maleïdes cor­ti­nes de fum!

O també pot pas­sar que tin­guin raó i la mà negra segueixi tre­ba­llant con­tra el Barça. Deu estar esgo­tada. Segur que aques­tes fes­tes li ani­ran mera­ve­llo­sa­ment bé per des­can­sar.

Bon Nadal a tot­hom.