És habitual que en aquestes dates la premsa publiqui les llistes dels millors discs i pel·lícules de l'any –Skeleton tree, de Nick Cave & The Bad Seeds, i Elle, de Paul Verhoeven, per a un servidor–, però potser no ho són tant les classificacions rigoroses dels millors esportistes. Donant per descomptat que aquesta mena de llistes són subjectives, és d'una evidència flagrant que les màximes figures d'aquest 2016 han sortit dels Jocs de Rio de Janeiro. Dels milers d'esportistes que hi van passar, crec que dos, Simone Biles i Michael Phelps, van destacar per sobre de la resta. I entre aquests dos, el meu número u seria per a la menuda gimnasta nord-americana. Pel seu impressionant palmarès de quatre ors i un bronze, però, sobretot, per la sensació que feia molts anys que no es veia un prodigi semblant en la gimnàstica artística. Gervasi Deferr va dir que mai havia vist, en una noia, una potència de salt com la seva. Els seus exercicis, sobretot el de terra, van enlluernar l'audiència, especialment l'americana, rendida als peus de la gimnasta també per la seva simpatia.

Michael Phelps també va fer uns Jocs per al record: cinc medalles d'or i una de plata que van engreixar el millor palmarès olímpic de la història. Amb tota probabilitat, mai en la història de l'esport hi havia hagut un retorn a la competició com el de Phelps, que recordem que s'havia retirat després dels Jocs de Londres 2012. A Rio hi va haver altres moments brillants, com el tercer triplet olímpic consecutiu d'Usain Bolt en les proves de velocitat o l'impressionant rècord mundial que Wayde van Niekerk va fer en els 400 m (43.03).

I entre els esportistes catalans, quin ha estat el millor de l'any? No hi ha dubte que Martin Fourcade –sí, català de la Llaguna, al Capcir– pels quatre ors en el mundial d'Oslo i pel cinquè títol en la copa del món de biatló. Podríem dirimir, també, quin ha estat el pitjor esportista de 2016? I tant! En aquest cas l'honor recau en tot el col·lectiu de l'esport rus per les revelacions del cas McLaren. Felicitats a tos!