El tió d'anar a dalt

Arran que el dilluns dia 5 de desem­bre, Rap­hael Min­der publiqués al New York Times l'arti­cle Caught With Your Pants Down? Must Be Christ­mas in Cata­lo­nia i que, l'endemà al ves­pre, l'actriu Kate McKin­non expliqués a l'NBC la tra­dició de fer cagar el tió en un pro­grama de tele­visió de màxima audiència, sem­bla que els Estat Units ens hagin donat permís per inflar el pit i sor­tir a l'estran­ger sense aver­go­nyir-nos.

Abans de con­ti­nuar i apro­fi­tar el cor­rent i el dia per fer-nos convèncer que els punts per­duts pels juga­dors del Barça són pre­ci­sa­ment a l'escorça del tió de Nadal, dei­xin-me dir que sí, que anem pel món amb tanta ver­go­nya que les nos­tres joves pro­me­ses can­ten en anglès, com les ban­des sono­res dels anun­cis i els noms dels pro­duc­tes que inven­tem, de les empre­ses que creem, dels fons d'inversió, dels con­gres­sos de tele­fo­nia, de còmics, de cons­trucció o de moda amb què ens sot­met la nau capi­tana de Bar­ce­lona; dels fes­ti­vals de música urbana, dels apli­ca­tius informàtics, o fins i tot de l'Oh Happy Day que ens entreté, quan no fem cinema (en cas­tellà natu­ral­ment) per fer bo el cinisme dels boti­flers i la seva patu­leia, i perquè cap Eras­mus, tour ope­ra­tor o aspi­rant a Var­gas Llosa no ens tracti amb con­des­cendència pro­vin­ci­ana.

És tan clar que ens hem venut la dig­ni­tat i l'orgull per una pro­fes­si­o­na­li­tat i una glo­ba­lit­zació fal·laces, com que no hi ha cap preu que pagui la força de la volun­tat ni res que no esti­gui tan estès pel món com el valor d'allò que ens cria. Quan el Barça jugant bé no gua­nya i el Madrid sense fer res de l'altre món la clava, el tió de Nadal ens ense­nya que pica amb més força la il·lusió que cap con­tracte. I això que aquí mamem de peti­tons, encara ens ho hau­ran de paten­tar els nord-ame­ri­cans, per admi­rar-ho.

En fi, bon Nadal, i si no els con­venç, merry christ­mas and a happy new year, que és la tra­ducció que ens envia a dida.