Messi, encara imprevisible
Fa uns dies, Cristiano Ronaldo va guanyar la Pilota d'Or. Ja en té quatre, però deu continuar maleint l'existència coetània de Messi, perquè deu suposar que, si no fos per ell, en tindria nou. A mi el que m'estranya és que Messi no en tingui nou, tot i que sóc conscient que també ha passat moments de crisi durant una dècada prodigiosa. Em passa una cosa semblant amb una actriu, de la qual sempre m'estranya que no guanyi tots els premis i que no tingui el més gran reconeixement de tothom. En el cas de Messi, potser m'encega el barcelonisme, i des de la limitació d'aquesta perspectiva considero que el madridisme provoca la ceguesa (o posem-hi que la visió parcial que du al miratge) que pot fer creure que Cristiano Ronaldo és millor que el futbolista que, diumenge passat, va driblar quatre jugadors de l'Espanyol en un pam de terreny. I de quina manera. Això no li he vist fer mai a Cristiano Ronaldo. És clar que tampoc no he vist mai a Messi córrer tan ràpid com Cristiano. Ni xutar amb tanta potència. Ni rematar de cap de manera tan convençuda i eficaç. Però em fa la sensació que el portuguès fa una mica millor, o fins i tot molt millor, coses que altres també fan. És com si fos previsible tot el que fa i pot fer. En canvi, de Messi pots esperar que faci alguna cosa inesperada i, fins i tot, que faci possible alguna cosa impossible. O, potser encara millor, que faci realitat alguna cosa ni tan sols imaginada. M'atreviria a dir, doncs, que l'argentí fa coses que ningú més fa. Hi ha molts jugadors que saben driblar i fer túnels, però qui més és capaç de fer una jugada com l'esmentada a l'àrea de l'Espanyol? De fer-la més vegades aportant sempre alguna cosa diferent, una variació que la fa imprevisible. Fins i tot ho és en el cas d'aquella jugada seva tan recurrent en què fa la diagonal buscant l'espai i el forat per xutar a porteria: com és que, sabent-la els contraris, no poden evitar-la? Per una variació, potser tan mínima fins a ser imperceptible i, per tant, incontrolable.
Crec que Pep Guardiola ha dit que la grandesa de Messi serà més gran si continua jugant amb el Barça fins que es retiri. És una bella idea que, en relació amb ell mateix, Guardiola potser tenia al cap com a jugador, però que, conscient que cada cop ho tenia més difícil per ser titular al seu Barça, va abandonar per iniciar aquell periple tan estrany –i fins i tot es podria dir que desgraciat– que va passar per l'embolic dels anabolitzants a Itàlia. És una idea romàntica, però casa malament amb la cobejança d'aquests temps: si aconsegueix retenir-lo, el Barça haurà de pagar un preu altíssim. Fa temps que el paga.