Demà, dia de Sant Esteve, és el Boxing Day a Anglaterra i, en general, a tots els països de la Commonwealth. El Boxing Day (‘el dia de les caixes') prové d'una antiga tradició consistent en què els amos o els empresaris oferien regals aquell dia dins una caixa als seus criats o treballadors.

Aquest és un dia tradicional de compres en aquests països. Les botigues obren molt d'hora i ofereixen descomptes i vendes especials, una mica a l'estil del Black Friday americà, tant de moda darrerament.

Però sobretot el Boxing Day és conegut a les illes Britàniques per ser el paradís de l'esport. Les lligues de futbol i rugbi anglesa, escocesa i gal·lesa s'organitzen per tal que a tothora hi haja un partit jugant-se en directe, de manera que el personal que així ho desitge es puga passar el dia sencer davant el televisor.

Això fa, però, que els estadis s'omplen el segon dia de Nadal amb un públic eminentment familiar, amb moltes ganes de cantar i passar-s'ho bé durant una estona. Ben sovint una bona part del camp és plena de gent disfressada i diuen que la indulgència envers el contrari o envers les inevitables errades de l'àrbitre és molt més gran de l'habitual.

Tots contents, doncs? No. Els jugadors precisament no ho estan gens, de contents. Totes les lligues europees respecten el parèntesi de Nadal i deixen lliures els seus jugadors per tornar a casa, si són de lluny, o per passar uns dies més tranquils, si són de casa. Totes, excepte les lligues anglesa, escocesa i gal·lesa, que han de jugar el famós partit del Boxing Day.

En diverses ocasions s'ha plantejat alguna forma de protesta o algun intent de pressionar la lliga per tal que done festa aquells dies. Però els promotors de la revolta sempre s'han trobat de cara amb els seus propis fans, que no volen perdre una tradició que ja fa massa anys que dura i que, a Anglaterra com a mínim, és més símbol del Nadal que gairebé cap altra cosa.