DIES IRAE
Muhammad Ali, Cruyff, Arnold Palmer
DIVENDRES 30.
El 24 de març va morir Johan Cruyff, un dels grans jugadors de l'Olimp del futbol amb Pelé, Maradona i Di Stéfano, i amb Messi al capdavant quan es retiri. El que singularitza Cruyff, però, és una altra cosa. La seva influència en el futbol. Ha aconseguit que la idea de l'Ajax i l'Holanda dels anys setanta –eternitzada tot i no guanyar el mundial del 1974– sigui l'ànima futbolística del gran negoci que és el futbol en el segle XXI. El seu llegat i la feina del seu alumne més avantatjat, Pep Guardiola, però també de molts altres entrenadors, han salvat el futbol com a espectacle i han evitat que morís d'inanició per excés de tacticisme reduccionista. Amb ells ha perviscut no només el bon futbol, sinó que han millorat els tècnics especialitzats a contrarestar-lo. I el negoci se n'ha beneficiat.
Muhammad Ali, mort el 3 de juny, va ser el boxejador més cèlebre de la història. Però la seva magnitud com a figura universal va més enllà del seu esport. Tot i la grandesa esportiva d'Ali, la boxa era un esport sense futur. La dimensió colossal d'Ali, però, té a veure amb el llegat inigualable que suposa haver sabut posar la seva fama al servei de causes justes, com la de la igualtat racial i la de la justícia social. En aquesta dimensió ha estat sens dubte l'esportista més gran de la història.
I Arnold Palmer se'n va anar el 25 de setembre. D'acord, no ha estat el millor jugador de golf de la història. Però sense ell el golf i l'esport no serien el que són. Va tenir carisma i el va fer servir per atraure les càmeres i els patrocinadors. I el golf i l'esport van fer un salt inigualable. Però, sobretot, Palmer va saber retornar a la societat amb accions benèfiques bona part del que va rebre. I en això també va obrir camí.
Descansin en pau.