Jordi Lardín ha accep­tat assu­mir tant la direcció espor­tiva del pri­mer equip de l'Espa­nyol com la del fut­bol de base, i això és un volum exces­siu de res­pon­sa­bi­li­tat. Estar al cas de tot suposa tenir con­tro­lats molts petits detalls que faran que una ope­ració, segui­ment o decisió sigui final­ment l'encer­tada.

La sor­tida d'Àngel Gómez, encara no prou jus­ti­fi­cada, ha obert la porta a Lardín per acce­dir al graó més alt. El man­resà mereix aquesta pro­jecció ja que ha fet bona feina amb la base del club, i aquesta pro­moció interna ha estat fins ara un dels sig­nes d'iden­ti­tat de l'Espa­nyol. A més, Lardín deu veure, amb l'arri­bada de Qui­que Sánchez Flo­res, que el negoci es des­plaça del plan­ter al mer­cat. Amb la solvència econòmica del club i un entre­na­dor de fora, no cal ser gaire viu per veure-ho.

Ara bé, voler con­tro­lar les dues par­cel·les no crec que sigui l'ade­quat. El club no hau­ria de per­me­tre-ho. S'hau­ria d'haver pro­mo­ci­o­nat algú dels que tre­ba­llen a la base, se m'acut Àngel Mora­les, per exem­ple, i crear un pont esta­ble entre el pri­mer equip i el fut­bol de base.

La dràstica reducció del pres­su­post de l'àrea espor­tiva, gai­rebé a la mei­tat, i el fet de no cobrir les vacants –han mar­xat dos pro­fes­si­o­nals, Gómez i Adán– ali­men­ten sos­pi­tes sobre el trist paper que tindrà en els pro­pers anys la pro­jecció de la base en el pri­mer equip. Està bé que Marc Roca i Aarón esti­guin ja ins­tal·lats amb els grans, però pel camí hem per­dut Rubén Duarte, que gai­rebé no juga; Joan Jor­dan, que des­taca en el Valla­do­lid; Mama­dou, que està sig­nant un bon any en el KAS Eupen, i el sag­nant cas de Víctor Álva­rez, a qui no han donat ni l'opor­tu­ni­tat de jugar...

Per cert, demà pas­sat, el pri­mer de gener, l'etern Dani Jar­que farà trenta-qua­tre anys. Els que el recor­dem sovint ho fem amb un som­riure. La ciu­tat espor­tiva de Sant Adrià, que porta el seu nom, ha de seguir sent el pun­tal espor­tiu del club.