Aprendre la lliçó

L'eli­mi­nació de la copa con­tra l'Alcorcón va supo­sar un fort cop a l'auto­es­tima de l'afició, i més després de veure com el pos­si­ble sor­teig de vui­tens hau­ria empa­re­llat els blanc-i-blaus amb el Còrdova. L'empi­pada encara va ser més dura. L'Espa­nyol viu aquesta tem­po­rada amb ganes d'il·lusi­o­nar-se amb el nou pro­jecte de Chen Yans­heng, però l'any 2016 va aca­bar amb un dur cop emo­ci­o­nal. La copa es viu de manera espe­cial a les files espa­nyo­lis­tes. És el cara­mel més apre­ciat per la parròquia peri­quita. Una afició que encara té pre­sents els títols del 2000 i el 2006 i, sense anar més lluny, l'engres­cada gene­ral de fa dos anys quan es van asso­lir les semi­fi­nals dei­xant pel camí el València i el Sevi­lla. El cop va fer mal, molt de mal. Més que pel joc en si, per la imatge de certs juga­dors. Es pot caure con­tra un segona com l'Alcorcón, però molts juga­dors no van donar la cara i van ser ombres mar­ca­des per la desídia com­pe­ti­tiva. Es poden per­do­nar mol­tes coses, però això no. De ben segur que Qui­que n'haurà pres nota. El tècnic és d'aquells que no obli­den aquesta manca de com­promís. Ara la pilota és a la teu­lada dels juga­dors, i són ells qui han de demos­trar que han après la lliçó. Que el desen­do­lla­ment gene­ral con­tra l'Alcorcón va ser un pro­blema pun­tual, una anècdota. Ara a l'Espa­nyol, és a dir, als seus juga­dors, només els queda la bala de la lliga. Aquí ho han de donar tot i no que­dar-se en el top ten de la clas­si­fi­cació, sinó anar un xic més enllà. Hi ha poten­cial per aspi­rar a estar entre els vuit pri­mers, i això seria el millor símptoma per obli­dar el mal tràngol de la copa. La pri­mera pedra del camí serà el dia de Reis con­tra el Depor­tivo. Una victòria seria el millor regal per recon­ci­liar-se amb l'afició i, per damunt de tot, per mos­trar una veri­ta­ble fam com­pe­ti­tiva. Els juga­dors ja estan asse­nya­lats, però a les seves mans o, millor dit, a les seves botes, hi ha la redempció de fer una bona tem­po­rada. Ja no poden fallar més per demos­trar que les coses estan can­vi­ant i que no es torna a viure un nou any de la mar­mota.