Ous estrellats i lladres de somnis...
He visitat la Villa y Corte aquests dies. En un conegut restaurant, que presumeix de servir els millors huevos estrellados de Madrid, un cambrer molt amable em va oferir un carnet per assistir de franc al partit de copa entre el seu Real i el Sevilla. Però jo tenia altres plans. Li vaig agrair el gest i el bon servei amb una propina generosa i, sabent que Zidane reservaria titulars, li vaig pronosticar una victòria dels andalusos...
Després vaig lamentar no haver-hi anat. Des d'un d'aquells vomitorios hauria presenciat en directe una d'aquelles seqüències increïbles que només es poden veure allà: Modric és lleugerament empentat pel seu company James i es desequilibra. És una acció curiosa, sense més història. Però, no... Sorpresa! L'àrbitre de torn, el tal Mateu Lahoz, converteix l'anècdota en un penal a favor del Madrid! 3 a 0 i eliminatòria sentenciada. Això només pot passar a Chamartín. L'endemà, el Barça visita el camp de l'Athletic i un altre tal, Fernández Borbalán, ens escamoteja un penal clamorós comès sobre Neymar... Estupor!
Espero que Ses Majestats d'Orient s'hagin portat bé amb tots vostès. En la meva carta als Reis tinc el costum –de cada any– d'incloure una petició i una súplica: la primera és guanyar la Champions, i la segona és que els àrbitres no ens robin a nosaltres i que no els afavoreixin indiscriminadament a ells. Si fem les coses bé, la primera és molt possible. Quant a la segona... Impossible. Abans s'inventaran els ous estrellats que no engreixen.
El desgast
“No són àrbitres, són lladres de somnis”, va titular en una ocasió Il Messaggero de Roma (18-06-2002). Les escandaloses decisions arbitrals han marcat el primer acte d'aquesta molesta eliminatòria de copa, però no poden amagar el tema de fons: el Barça es desgastarà molt més que el Madrid. Així, mentre Zidane ha dosificat alguns dels seus titulars (i, amb Lahoz d'aliat fidel, n'ha sortit ben parat), Luis Enrique ha utilitzat tota l'artilleria (i, per postres, amb un resultat decebedor).
Que després de les vacances nadalenques, amb pocs entrenaments a les cames, la primera alineació de Lucho sigui l'onze titular (sense Masche) amb el trident al capdavant, no em sembla una bona notícia. El Madrid té una banqueta superior a la del Barça, això ho tinc claríssim. En canvi, el nostre onze de gala és millor que el seu. De fet, no veig cap equip titular a Europa millor que el del Barça. Però alerta: sempre que Messi, Neymar, Suárez, Iniesta, Busquets, Piqué... estiguin en plena forma.
Conclusió: per poder aspirar a la lliga i a la més desitjada Champions, és indispensable que la copa de Felip VI no ens desgasti els pesos pesants. Així de clar. A San Mamés m'esperava obtenir un bon resultat amb una alineació formada, majoritàriament, per jugadors no habituals. Perquè és en partits com el de Bilbao (i no contra el pobre Hèrcules, per favor!) que cal valorar si tenim o no un fons d'armari fiable.
Luis Enrique és un professional altament qualificat en matèria futbolística. Confio que sap perfectament el que es fa. De la seva capacitat per gestionar els recursos, saber calcular els riscos i prioritzar els objectius depèn, en gran mesura, que acabem la temporada eufòrics o molt emprenyats i amb cara d'ous estrellats. Seria molt lamentable que l'esforç de San Mamés ens passés factura demà al Madrigal, en la cita més important de la setmana.
