L'exemple del Bayern de Munic, que des del 1994 té com a principals dirigents els seus exfutbolistes, fa temps que ha motivat diversos jugadors i exjugadors del Barça a pensar que podrien dirigir el club. El Bayern està gestionat per la societat FC Bayern München AG, de la qual posseeix el 75% i que ara dirigeix Karl-Heinz Rummenigge. El club va ser presidit del 1994 al 2009 per Franz Beckenbauer, ara president honorari, i del 2009 al 2014, per Uli Hoeness. Aquest va dimitir en ser condemnat per evasió fiscal i va ser de nou elegit president el 2016 pel 95% dels vots. Hi ha raons de pes per pensar que els directius d'un club de futbol han de venir de l'experiència del món del futbol més que no pas de dirigir empreses que no hi tenen res a veure. L'èxit econòmic i esportiu del Bayern rubrica aquesta tesi. Per això noms com el de Guardiola, que ha patit com a jugador i entrenador els condicionants de les directives, i ara l'autoproclamat futur candidat a la presidència Gerard Piqué, han començat a sonar com a alternativa quan s'acabi l'actual mandat de Bartomeu. No cal dir que en unes eleccions tindria molt més ganxo un d'aquests noms que no pas el d'altres candidats que es van presentar en les últimes convocatòries. Quan a la ràpida anticipació amb què Guardiola va dir que votaria Piqué com a president, als que veiem les coses més complicades del que semblen, no sabem si és un sí obert o bé és una ironia cap al que s'ha precipitat abans d'hora. La lògica seria que després del mandat de Bartomeu, que acabarà el 2021, si no opta a la reelecció, la figura triada entre els exjugadors barcelonistes fos algú més experimentat que no pas un Piqué que potser encara estarà jugant.

I el Barça? Contra l'Athletic, en la copa, segurament hauria fet més bon paper l'equip que va guanyar l'Hèrcules que no pas el dels retornats de vacances ultramarines, sense prou rodatge que, a la inversa, podria també explicar la seva alineació perquè estiguessin més a punt contra el Vila-real, tot i que encara no han acabat d'estar prou fins.