DIMARTS 10.

La proposta aprovada per la FIFA de Gianni Infantino d'ampliar el mundial de futbol a 48 equips a partir del 2026 m'hi ha fet pensar. Si ja hem vist partits insuportables en els últims mundials i Eurocopes, no em vull imaginar el mundial 2026. A mi m'agrada molt el futbol i, a més, forma part de la meva professió seguir tants partits com pugui. En molts mundials i Eurocopes he vist tots els partits possibles. No en els últims. Lamentablement, hi ha força partits prescindibles. L'aposta per la quantitat ens ha fet perdre el gust per la qualitat, malgrat que la realitat ens ha fet veure que més partits no significa més futbol. Però en contra d'això, es proposa massificar les grans competicions de seleccions. La lògica ens diu que amb més equips la mitjana de qualitat baixarà. Ja en les fases de classificació la majoria dels partits són d'un nivell pèssim. Doncs això s'amplia a la fase final.

En paraules d'Infantino, l'excusa és que “el futbol va més enllà d'Europa i d'Amèrica del Sud; aquest canvi ajudarà a desenvolupar aquest esport”. El que vol dir, en realitat, és que els diners són a Àsia i a altres llocs sense tanta tradició futbolística. El desenvolupament que propugna Infantino és l'econòmic, no el futbolístic. El futbol no necessita 48 seleccions, amb algun Moussambani inclòs, en una fase final del mundial. El futbol, per ser atractiu de veritat, necessita reduir el calendari global i àmbits en què la qualitat llueixi per sobre de la quantitat. Per això jo tornaria als mundials de 16 o 24 seleccions.