Òscar Grau és el treballador que més mana als despatxos de can Barça. És el director executiu. CEO, li volen dir des del club. Es veu que fa més modern. En una entitat com el Barcelona, cal que qui mani sàpiga sumar i restar, però, sobretot, cal que tingui una sensibilitat esportiva molt desenvolupada. Si la gestió és quadriculada i només viu dels números fracassarà, perquè l'empresa de la pilota depèn, en bona mesura, de l'encert d'un senyor o d'un altre davant la porteria rival. Recordeu allò de: “El senyor Faus no en sap gens, de futbol”, dit per Messi quan l'exvicepresident blaugrana negociava la renovació del contracte del 10 blaugrana? Era el desembre del 2013 i la carrera del directiu Javier Faus va morir allà mateix, desacreditat pel crac argentí. Era un cervell preparat per a molts negocis, però no pas per al del futbol. Ara, amb Grau, estaríem davant d'un executiu que se sent més esportista que dirigent. La seva samarreta amb el número 2 que va suar durant deu anys com a jugador de la secció d'handbol del club penja del sostre del Palau Blaugrana. Per fer-ho més gràfic, està més a prop del liniment i la pilota que del cafè, copa i puro.

Dimecres, el CEO va parlar al Fòrum Europa –amb el president Bartomeu al seu costat– i es va equivocar. Primer, perquè va xerrar de futbol –segur que li toca a ell fer-ho?– i, després, perquè va errar en l'oratòria. En un escenari gens esportiu –però, pel que es veu, ple d'empresaris aficionats del Barça– va deixar clar que “el desig del club, la prioritat, és que el millor jugador del món, i de la història, es quedi a can Barça”. Va afegir que li agradaria molt fer contractes vitalicis a tots els jugadors sorgits de la casa, Messi, evidentment, el primer de tots ells. Òscar Grau va deixar clar el què, però es va enredar en el com: “Ho hem de fer amb sentit comú i que ens encaixi” i “cal analitzar-ho tot amb el cap fred”. “Volem els millors, però hem de prioritzar.” Incendi. Sobretot després que Luis Suárez aixequés la veu: “Cal renovar Messi, no tenir sentit comú.” El millor amic del Leo. Déu meu. Perill.

Ahir Grau no va contactar amb el vestidor. Els que en saben, així l'hi van aconsellar. Que el CEO vol renovar Messi és una obvietat i que farà tot el que calgui perquè el crac argentí es quedi al Camp Nou, també. Però, de moment, no hi ha res de res. El club ni tan sols ha aconseguit tancar una trobada, perquè la situació de present i de futur del jugador no té res a veure amb la dinàmica esportiva. Qui millor coneix el cas és Josep Maria Bartomeu: només ell sap el que és patir de veritat amb aquest tema. Potser un dia ho explica...

Les paraules de Grau demanant prioritats, caps freds i sentits comuns serveixen per a tots els assumptes del club excepte per a Messi, perquè sense ell portar endavant el repetit pla estratègic dels 1.000 milions d'euros d'ingressos és un somni impossible. Ni excel·lència esportiva ni implicació social ni infraestructures ni Espai Barça ni la marca ni la gestió ni la sostenibilitat econòmica ni històries. Res de res. Ja fa temps que Messi és el paraigua del club. L'únic sentit comú, per tant, és el que porta a la seva renovació immediata. De tot se n'aprèn. Especialment Òscar Grau, un home que valora l'ànima del jugador del Barcelona i l'essència del vestidor blaugrana. Amb ell el Barça ha obert la meravellosa via de la gestió del club amb exjugadors qualificats. Tant de bo l'experiència surti bé.