Messi i el sentit comú

Òscar Grau és el tre­ba­lla­dor que més mana als des­pat­xos de can Barça. És el direc­tor exe­cu­tiu. CEO, li volen dir des del club. Es veu que fa més modern. En una enti­tat com el Bar­ce­lona, cal que qui mani sàpiga sumar i res­tar, però, sobre­tot, cal que tin­gui una sen­si­bi­li­tat espor­tiva molt desen­vo­lu­pada. Si la gestió és qua­dri­cu­lada i només viu dels números fra­cas­sarà, perquè l'empresa de la pilota depèn, en bona mesura, de l'encert d'un senyor o d'un altre davant la por­te­ria rival. Recor­deu allò de: “El senyor Faus no en sap gens, de fut­bol”, dit per Messi quan l'exvi­ce­pre­si­dent blau­grana nego­ci­ava la reno­vació del con­tracte del 10 blau­grana? Era el desem­bre del 2013 i la car­rera del direc­tiu Javier Faus va morir allà mateix, desa­cre­di­tat pel crac argentí. Era un cer­vell pre­pa­rat per a molts nego­cis, però no pas per al del fut­bol. Ara, amb Grau, estaríem davant d'un exe­cu­tiu que se sent més espor­tista que diri­gent. La seva samar­reta amb el número 2 que va suar durant deu anys com a juga­dor de la secció d'hand­bol del club penja del sos­tre del Palau Blau­grana. Per fer-ho més gràfic, està més a prop del lini­ment i la pilota que del cafè, copa i puro.

Dime­cres, el CEO va par­lar al Fòrum Europa –amb el pre­si­dent Bar­to­meu al seu cos­tat– i es va equi­vo­car. Pri­mer, perquè va xer­rar de fut­bol –segur que li toca a ell fer-ho?– i, després, perquè va errar en l'oratòria. En un esce­nari gens espor­tiu –però, pel que es veu, ple d'empre­sa­ris afi­ci­o­nats del Barça– va dei­xar clar que “el desig del club, la pri­o­ri­tat, és que el millor juga­dor del món, i de la història, es quedi a can Barça”. Va afe­gir que li agra­da­ria molt fer con­trac­tes vita­li­cis a tots els juga­dors sor­gits de la casa, Messi, evi­dent­ment, el pri­mer de tots ells. Òscar Grau va dei­xar clar el què, però es va enre­dar en el com: “Ho hem de fer amb sen­tit comú i que ens encaixi” i “cal ana­lit­zar-ho tot amb el cap fred”. “Volem els millors, però hem de pri­o­rit­zar.” Incendi. Sobre­tot després que Luis Suárez aixequés la veu: “Cal reno­var Messi, no tenir sen­tit comú.” El millor amic del Leo. Déu meu. Perill.

Ahir Grau no va con­tac­tar amb el ves­ti­dor. Els que en saben, així l'hi van acon­se­llar. Que el CEO vol reno­var Messi és una obvi­e­tat i que farà tot el que cal­gui perquè el crac argentí es quedi al Camp Nou, també. Però, de moment, no hi ha res de res. El club ni tan sols ha acon­se­guit tan­car una tro­bada, perquè la situ­ació de pre­sent i de futur del juga­dor no té res a veure amb la dinàmica espor­tiva. Qui millor coneix el cas és Josep Maria Bar­to­meu: només ell sap el que és patir de veri­tat amb aquest tema. Pot­ser un dia ho explica...

Les parau­les de Grau dema­nant pri­o­ri­tats, caps freds i sen­tits comuns ser­vei­xen per a tots els assump­tes del club excepte per a Messi, perquè sense ell por­tar enda­vant el repe­tit pla estratègic dels 1.000 mili­ons d'euros d'ingres­sos és un somni impos­si­ble. Ni excel·lència espor­tiva ni impli­cació social ni infra­es­truc­tu­res ni Espai Barça ni la marca ni la gestió ni la sos­te­ni­bi­li­tat econòmica ni històries. Res de res. Ja fa temps que Messi és el parai­gua del club. L'únic sen­tit comú, per tant, és el que porta a la seva reno­vació imme­di­ata. De tot se n'aprèn. Espe­ci­al­ment Òscar Grau, un home que valora l'ànima del juga­dor del Bar­ce­lona i l'essència del ves­ti­dor blau­grana. Amb ell el Barça ha obert la mera­ve­llosa via de la gestió del club amb exju­ga­dors qua­li­fi­cats. Tant de bo l'experiència surti bé.