Un nas aixa­fat, uns ulls enfon­sats i una bio­gra­fia rica i refi­nada.

David Blatt té el nas aixa­fat i uns ulls enfon­sats i envol­tats del color de l'ànima plena que coneix la incer­tesa. És un entre­na­dor que viu la vida dels homes sen­sats que quasi tot el que anhe­len és una mica de bon vi, una mica de bon tall i una mica de bona feina en pau i tran­quil·litat, un entre­na­dor que sap que els resul­tats són neces­sa­ris i peri­llo­sos com les metàfores i que, si com deia el poeta d'una bona metàfora en pot néixer un mal amor, sap bé que no només d'una bona der­rota sinó també d'una mala victòria en pot néixer el punt final.

Blatt dorm pla i no titu­beja quan ha de treure de la rotació del Darüssa­faka Furkan Alde­mir per donar el lloc a Ante Zizic. No vacil·la perquè ha tin­gut prou entre­na­ments i par­tits per saber de pri­mera mà que, en l'Alde­mir actual, hi queda ben poca cosa del que fa dos estius va anar cap a l'NBA, entre poc i res més enllà del con­tracte mili­o­nari que va por­tar el juga­dor turc, la seva dona Ahsen, el seu gat Firuze cap a Filadèlfia.

I li és ben igual si Zizic, la versió millo­rada del que fa sis o set anys pro­nos­ticàvem d'Alde­mir, és del 97 i estarà encara no sis mesos amb ell abans de fer male­tes i milles cap a Bos­ton. Blatt el vol perquè és un pivot que entén el joc sim­pli­fi­cat del bàsquet vigent, amb ins­tint i desig pel rebot i amb lec­tura per ocu­par i crear espais. Que sap que una con­ti­nu­ació no és avui una acció dife­rent de posar el blo­queig i que té mans per cul­mi­nar-la. Que corre la tran­sició i no s'atura si no hi ha tir, sinó que gua­nya la posició amb natu­ra­li­tat per no tren­car el ritme ini­ciat. Amb sen­tit defen­siu en el joc per pare­lles, que no para quiet i que si bé no agafa tots els rebots sem­pre els toca o és a punt de fer-ho.

David Blatt fa això i dorm poc però pro­fun­da­ment perquè, si ho hem de dir tot, torna a tre­ba­llar a recer del que té recur­sos però ni de bon tros és favo­rit, la millor situ­ació perquè els entre­na­dors que no fugen d'estudi tro­bin la metàfora ideal.