Què, qui, com
Al Barça sempre li convenen partits tranquils, però encara més en setmanes com aquesta. L'equip de Luis Enrique va jugar bé i va golejar Las Palmas. I va aportar calma ambiental. Va fer el que tocava i ho va fer bé. Una praxi força diferent de la que ha envoltat el club aquesta setmana, en què han aflorat les mancances, les perversions i les misèries dels actors d'aquesta comèdia tràgica que és sovint aquest club. Declaracions més o menys afortunades, tergiversacions més o menys interessades i reaccions més o menys inoportunes han farcit una altra setmana convulsa. Qui diu què sobre qui i com ho ha dit. Aquesta ha estat la crisi d'aquesta setmana. Els fets que han estat objecte de polèmica, però, estan allà mateix on estaven. La renovació de Messi continua fent el seu curs. Només ha crescut el núvol tòxic al voltant del Barça. I mentrestant, hi ha hagut danys col·laterals que quedaran arxivats a la carpeta sobre la tendència autodestructiva del Barça. L'equip, almenys, no va perdre el seny ahir a la tarda.
Està bé que al Barça es vetlli perquè la manera com es fan les coses sigui tan important com allò que es fa. Però no està bé fer-ne un gra massa ni fer trampa. El tractament mediàtic que s'ha fet de les declaracions del director general executiu, Òscar Grau, i, sobretot, de les de Pere Gratacòs ha estat lamentable. S'han tret frases de context i s'ha imposat la sinècdoque (la part pel tot) per atiar un conflicte que ni tan sols és visible però que és la guerra latent de sempre. I s'ha decidit, investits de vés a saber quin poder (però no el quart, que era el periodisme ben fet), què s'ha de fer sobre la renovació de Messi i què s'ha de dir sobre l'argentí perquè estigui content. Ni Grau ni Gratacòs no van dir res que sigui cap falta de respecte a Messi, però es veu que algú ha decidit que a l'argentí se l'ha de tractar com a Julia Roberts a les botigues de Rodeo Drive de Pretty woman, i no cal que entrem en detalls. Que mereixi un tracte especial no vol dir que se l'hagi de tractar com si fos ximple, que no ho és gens. Experts en barcelonisme han decidit que el que no s'ha de tenir a l'hora de renovar Messi és, sobretot, sentit comú, i que no se li poden dir coses que ell mateix ha dit, com ara que és més bon jugador gràcies als companys que té al Barça. És clar que tot això no seria res més que el soroll de fons de sempre si no fos pel silenci institucional de la directiva i pels nervis que evidencien l'extemporània com la destitució parcial de Gratacòs.
El futbol sempre és el millor remei quan el món embogeix. L'equip de Luis Enrique va trobar les bones condicions per jugar bé i per guanyar bé el partit. Per conciliar el què i el com sobre la gespa, que també li feia prou falta. Las Palmas va ser una víctima propiciatòria. És també un club en el qual importa tant el què com el com. I no li surt rendible canviar la seva manera de jugar pel fet que visiti el Camp Nou. L'equip de Quique Setién se sent còmode organitzant-se al voltant de la pilota i, encara que això li costi sortir golejat del Camp Nou, li serveix per fer un digne paper en la lliga i en la copa. Al Barça li va costar menys que altres vegades imposar les seves condicions. Va dominar, va buscar els punts dèbils del rival i, finalment, va golejar merescudament. Els autogols, aquesta setmana, s'han encaixat fora del camp.