La clau és el que l'equip fa sense pilota
En futbol, sempre he pensat que és més determinant el que fa un equip sense pilota que el que fa quan la té. Repassem, per exemple, el partit de diumenge a Godisson Park entre l'Everton i el Manchester City (4-0). De fet, podríem repassar el noranta per cent dels que ha jugat l'equip de Pep Guardiola,o molts partits del Barcelona d'aquesta temporada, i ho podríem constatar. Per exemple, el del camp del Vila-real. L'acció del gol del conjunt groguet va despullar més d'un defecte que ha exhibit l'equip blaugrana quan perd la pilota, que es podria resumir en el fet que l'equip no “viatja” junt, utilitzant terminologia guardioliana. I no ho fa perquè moltes vegades, quan està atacant no pensa en si l'ordenació és la correcta per defensar: la pèrdua de Digne ens va mostrar com: a) els interiors estaven excessivament separats de Busquets, deixant dos carrils interiors habilitats perquè el rival pogués fer una transició ràpida que propiciés la conducció o el desmarcatge; b) que els centrals van deixar també massa espai entre el pivot blaugrana i ells. Finalment, una mala lectura posicional de Mascherano (rara en ell, perquè ho sap llegir perfectament) va permetre que Pato fes una passada entre centrals i que, malgrat el seu esforç, Neymar no arribés a impedir el xut de Samsone. El gol va ser el resultat d'una separació excessiva inter i intra línies.
Per a un equip que aposta tant per la possessió com a eina per dominar el rival i guanyar partits aquest és un problema que s'ha de resoldre. I el Barça ho va fer perfectament contra Las Palmas. És per això que Luis Enrique es va afanyar a destacar un cop acabat el partit: “Ha estat la nostra millor actuació sense pilota des que som aquí.” Així de clar i contundent. I ho va destacar perquè sap que és el factor diferencial en la lluita per guanyar els títols que disputa.
Enmig dels dos partits, el Barça va jugar la tornada de la copa contra l'Athletic obligat a remuntar un 2-1 advers de l'anada i en el primer temps va optar per jugar reiterament en llarg, amb Cillessen buscant bàsicament Luis Suárez. Un plantejament per evitar la pressió de l'Athletic i no arriscar-se a encaixar un gol que hauria complicat molt més la classificació. Però va ser una aposta fallida, perquè gairebé sempre la pilota va quedar als peus del rival, bàsicament perquè els blaugrana no van estar mai ben posicionats per guanyar la segona jugada. Falta d'hàbit? Poc convenciment? El joc directe és un aposta legítima, però si es fa s'hi ha de creure i executar-lo amb totes les seves fases i variants.