Gràcies, Pitu!

DIMARTS 17.

La qüestió és que soc dels que vam sentir una certa alegria quan l'Sporting va tornar a primera gràcies a Manolo Preciado, que per la seva personalitat també es feia estimar. I vam tenir una alegria quan hi va tornar el 2015 gràcies a una gran feina del Pitu Abelardo a la banqueta. Era el record d'aquell Sporting de l'època daurada, un homenatge al malaguanyat Preciado i l'estima per un sportinguista i també culer de cor com és Abelardo. La magnífica feina del tècnic, continuada amb la fantàstica temporada passada amb una plantilla i unes condicions molt limitades, ha acabat, però, amb la seva dimissió. Una llàstima, perquè ell i l'Sporting estan fets l'un per a l'altre. Però si ha pres aquesta decisió ha estat precisament per fer un altre acte de servei al seu club. Ara cal esperar que el futbol sigui just amb Abelardo i li ofereixi una banqueta perquè pugui continuar sent l'entrenador valent que ha demostrat que pot ser. I que l'Sporting tingui sort amb Rubi, un altre dels nostres.

Tio Louis se'n va?

DIMECRES 18.