El Madrid va tornar a guanyar, però els equips que tenen més aspecte de líder a hores d'ara són el Barça i el Sevilla. L'equip de Zidane va sumar tres punts entre xiulets; els de l'afició pel mal joc de l'equip i el de l'àrbitre, que li va donar un cop de mà concedint un gol il·legal, un altre. El Sevilla manté la pugna amb una victòria soferta a Pamplona. I el Barça ja s'ha posat en el paper de perseguidor. Va sumant de tres en tres i cada dia és més consistent. Ahir va fer un partit molt treballat i seriós a Ipurua. Del primer minut a l'últim.

El Barça va trigar tres minuts a travessar el mig del camp des que l'àrbitre va xiular el començament del partit. I va ser en una pilota llarga de Ter Stegen a Suárez. El partit aparentava ser molt incòmode per al Barça. La pressió de l'Eibar ja havia estat anunciada per Mendilibar, i el Barça ja està avisat en els partits a domicili que els rivals sortiran agressius per intentar intimidar-lo, forçar-li alguna errada i castigar-lo. Està avisat i hi està avesat. I cada vegada té més recursos per deixar esbravar els rivals sense pagar cap peatge en el resultat. Ja li ha passat unes quantes vegades, i s'entén que han entrenat les solucions. Ahir a Ipurua va sortejar les trampes de l'Eibar, el va contenir i, de mica en mica, el va amenaçar i va acabar castigant-lo. En l'única errada clara, en una sortida de pilota de Mathieu, Ter Stegen va fer el que s'espera del porter del Barça, aturar les poques pilotes que li poden arribar. I no va ser l'única.

La resta era cosa de l'equip, de la versió combativa de l'equip. Ja fa anys que el Barça s'ha fet gran sent tan combatius com tota mena de rivals. Els jugadors blaugrana, encara que prefereixin passar-se la pilota, no defugen el cos a cos ni se senten intimidats per la contundència dels oponents. Ahir Sergio Busquets en va pagar les conseqüències i va haver de deixar el camp per una duríssima entrada d'Escalante, una màquina de fer faltes. Amb l'absència de l'home que ho cohesiona i ho equilibra tot, també en podia pagar les conseqüències l'equip. Perquè el partit era dels que es fan llargs. En el sentit que passen moltes coses i en el sentit que l'equip s'allarga, perquè es juga d'àrea a àrea, defensant a la pròpia i atacant a la contrària, pujant i baixant. O sigui, un partit amb un altíssim desgast físic i també mental.

Aquest Barça, però, és fort. Ha après a ser-ho perquè fa anys que té un esperit competitiu mai vist i perquè amb Luis Enrique ha treballat aquesta solidesa també quan no té la pilota. Hi ha hagut una transfusió de brillantor en favor de més consistència. Tot i passar la major part del temps a camp propi, sobretot en la primera part, el Barça va començar a amenaçar a l'àrea de Yoel. El joc directe ja és més que un recurs per a aquest equip. I si el jugador que fa d'enllaç en la sortida de la pilota és Messi, els rivals ja poden tremolar. I tremolen. Perquè tant comença jugades com les acaba. Així va marcar el 0-2. O habilita els companys, i una mica d'això hi va haver en el magnífic gol de Denis Suárez, que va entrar per Busquets i va tornar a demostrar que no és un jugador de mira'm i no em toquis i que farà grans coses en aquest club. El seu company de línia, Arda Turan, també va fer un pas endavant, havent-ne fet dos de simbòlics enrere. Quan l'havíem reduït al paper de davanter per tenir un forat en aquest equip, ahir va fer un bon partit com a interior en una situació d'exigència. L'altra regressió va ser assemblar-se al jugador que era a l'Atlético. També va ser interessant el duel entre Neymar i Capa, un corcó contra un portent físic. El brasiler va continuar en la seva línia de jugador diferencial i decisiu.

La primera part havia començat amb aspecte de partit aspre per al Barça i va acabar amb la certesa que el 0-1 era un resultat molt curt. Ho va solucionar aviat en l'arrencada del segon temps. Concentradíssim i molt endollat, l'equip blaugrana va imposar les seves condicions i el marcador ho va reflectir. Van arribar el tercer, del depredador, i el quart, de Neymar, que no va parar fins a aconseguir-ho. Ja feia estona que l'equip que estava ofegat, superat i que demanava l'hora era l'Eibar.