Hi ha un debat obert fa dies del que viu i com ho viu esportivament el Barça de bàsquet. No aixeca el cap. Acumula derrotes. Li costa guanyar. Està en una dinàmica de joc poc afortunada sense entrar en gaires detalls. El rendiment de l'equip evidencia els seus defectes i posa de manifest la poca iniciativa i les reiterades errades que acumula a cada partit. Tot plegat genera poca confiança malgrat els canvis fets i les incorporacions que cada temporada es fan per ajustar una plantilla on sempre s'acaba amb Navarro i uns quants més. L'equip no té ànima. O l'ànima és Navarro i no té substitut. Es té la impressió que no es rendibilitzen els fitxatges que es fan i que precisament no són retalls de final de temporada. Van triar, per exemple, un base valorat i reconegut que té empenta i que aporta espectacle. És més dubtós que aporti direcció en moments decisius. Arrisca, però també ho fa quan no toca. Hi ha detalls de les estadístiques que aquesta temporada diuen ben poc dels blaugrana. Les lesions els afecten massa i durant els partits la concentració desapareix massa ràpid en benefici de l'adversari. El president blaugrana, Josep Maria Bartomeu, ve del bàsquet i s'ha instal·lat al futbol pendent ara de renovar Messi pels segles dels segles, però sap que per devoció el Barça de bàsquet no pensa en els joves per incorporar-los al primer equip malgrat el potencial que hi ha. Ni guanyant ni perdent. Hi ha alguna excepció destacada en la història recent, com el mateix Navarro o Gasol, per no anar fins a l'època de Sibilio, Epi o Solozábal. Si fos per obligació, més econòmica que esportiva, probablement veuríem algun jove del planter al Palau Blaugrana acompanyant el primer equip i no només per fer la roda d'escalfament. És cert que en una dinàmica de mals resultats es fa complicat fer entrar la gent de la casa, però no cal esperar aquests arguments per no fer-ho. Cal més determinació. Hi ha una bona feina feta en les categories inferiors i un grapat d'esportistes que destaquen en la pràctica d'aquest esport i en les competicions internacionals de les seleccions, ignorats per fer el pas. Li passa al Barça i els passa a bona part dels equips de l'ACB que varien cada temporada les seves plantilles sense deixar-nos temps a saber-nos de memòria els noms dels jugadors. No cal que facin ara la prova, però segur que no recorden els noms dels jugadors de la plantilla d'aquesta temporada del Barça. O de la Penya. O del Manresa, per parlar dels de casa. Les renovacions habituals de les plantilles malgrat les normatives actuals debiliten la implantació d'aquest esport. I afecta els grans i els petits.