Actualment la qüestió del lideratge suscita un enorme interès. El líder és aquell que condueix o dirigeix un partit polític o grup social. Això vol dir que també trobarem líders en l'àmbit esportiu. Ara bé, només hi excel·liran els entrenadors que despleguin una tasca de lideratge. Els casos de John Wooden, Valero Rivera, Pep Guardiola i Phil Jackson són emblemàtics. Citem aquest últim: “La manera més eficaç de crear un equip guanyador és apel·lar a la necessitat dels jugadors de connectar-se amb alguna cosa més important que ells mateixos.” El bon lideratge és indissociable de l'autoritat moral. Sense aquesta autoritat, l'entrenador no es podrà guanyar mai el respecte i la confiança dels seus jugadors. L'autoritat no s'imposa, sinó que es guanya a pols mitjançant un capteniment ferm i coherent. El bon líder sap crear fèrtils sinergies entre els integrants del seu equip. Gràcies a unes lliçons magistrals, els seus jugadors es comprometen amb un projecte comú. Això vol dir que la gestió dels egos és un dels components clau en la seva comesa. És revelador que un exentrenador com Jorge Valdano hagi escrit un llibre titulat Los 11 poderes del líder. Hi podem llegir que el líder futbolístic ha de reunir aquests elements: credibilitat, esperança, passió, estil, paraula, curiositat, humilitat, talent, vestidor, simplicitat i èxit.

Una altra de les qualitats del líder és saber motivar un grup humà. El bons entrenadors són experts en l'art d'engrescar el seu equip. Recordo Carlos Aimar colpejant amb la mà el pit dels seus jugadors quan sortien al terreny de joc. Era un ritual per activar encara més el cor de cada un; era així com els impulsava a lluitar fins al final. Com va deixar escrit Nietzsche: “Qui té un perquè és capaç de suportar quasi qualsevol com.” Diego Pablo Simeone també ha aconseguit que els seus jugadors donin –individualment i col·lectivament– el millor de si mateixos. Capaç de generar una energia que magnetitza els seus seguidors, hom creu que el cholismo ha fet d'un equip una família espiritual. Però el problema rau en què Simeone ocasionalment oblida que no totes les maneres de guanyar són correctes. Podem recordar l'episodi de l'aplegapilotes en un partit de la temporada passada. Certament, l'ombra del bilardismo continua sent molt allargada. Tots aquells que vulguin exercir el lideratge haurien d'assimilar aquestes paraules de Valdano: “Efectivament, el líder que a mi m'interessa és una persona que influeix sobre més persones per construir una societat millor.”