D'acord, l'àrbitre del Betis-Barça ho va fer al nivell normal de la lliga espanyola, és a dir, malament, d'escàndol en el gol no atorgat, igual de malament que ho fan els polítics, banquers, tribunals, policies i espies espanyols. Però nosaltres també vam fallar no posant-ho tot i més, el mateix que ens passa en l'àmbit del bàsquet, dels directius, de la gestió i del caràcter.

El mateix que fem nosaltres, els catalans, no denunciant un dia rere un altre que ells, els polítics borbònics espanyols i els seus acòlits del PSOE i C's, no compleixen les seves pròpies lleis i nosaltres no els diem una vegada rere una altra la veritat perquè els caigui la cara de vergonya. O encara avalem bocamolls com l'exjutge Santi Vidal.

Els borbònics i aliats no volen el corredor mediterrani, tampoc uns arbitratges amb ajut de la tecnologia, no volen sentir parlar que a la llotja de Chamartín s'arreglen els problemes de Florentino i els presumptes delictes fiscals de Ronaldo, i fan el sord davant les acusacions del tresorer d'anys i panys Bárcenas, ahir acusador de cobrar sobres d'euros de Rajoy i companyia i ara un xaiet sense dents.

Res hem guanyat. Res hem perdut, però tot està per fer. Ara bé, si no som ferms sempre estarem en funció d'altri. Fins i tot dels nostres, cas de la CUP, que vol i dol, o d'uns Comuns que parlen de sobiranies compartides per por de no parlar de la veritable sobirania. I així, mocant els borbònics, confonen la seva gent de bona fe.

A la desídia dels jugadors, hi afegeixo la de la directiva i la seva trajectòria erràtica. Si es pot fitxar en bàsquet, que sigui algú de veritable categoria, que de gent tova, que encomana galvana i tristor en tenim prou i massa. Però què pensen, què fan? Juguen al Barça i, sigui de futbol, bàsquet o de petanca, sempre hi ha d'haver un esperit competitiu que surti a mossegar per guanyar, amb un tremp únic i fent-se digne del coratge que avui dia té el poble de Catalunya per damunt de polítics, banquers, tribunals i per més amenaces i intimidacions o trampes que ens facin.

Això d'ara per crear temor i defeccions és només el principi, però el triomf final és a tocar.