El par­tit con­tra el Betis ha remo­gut consciències i, de ben segur, ha desen­ter­rat mal­sons bar­ce­lo­nis­tes per expli­car com es per­dien abans les lli­gues. Exis­teix una idea fixada a la ment culer que mol­tes lli­gues van caure del cantó madri­dista per uns ajus­tos arbi­trals gens dis­si­mu­lats en favor de l'equip blanc i perquè aquest mateix col·lec­tiu per­ju­di­cava nota­ble­ment els interes­sos bar­ce­lo­nis­tes. Pocs regis­tres que­den, més enllà de la memòria o el que es va escriure.

S'escriu que el col·lec­tiu arbi­tral ha bene­fi­ciat de manera escan­da­losa el Madrid, i no només en con­tra dels interes­sos del Barça, sinó con­tra la resta d'equips de la lliga. Per tant, no ha d'estra­nyar que per molts anys que pas­sin, la sos­pita sobre els àrbi­tres es man­tin­gui amb més o menys inten­si­tat. Fins aquí, pocs culers dub­ten que així ha estat, i que de tant en tant es repe­teix.

També ha pas­sat que algu­nes de les lli­gues que li han volat al Barça han fugit perquè el fut­bol pro­po­sat ha estat molt allu­nyat del que s'espe­rava dels seus juga­dors. Hi ha molts culers que encara no se saben ave­nir que amb Rob­son el Barça no s'endugués també la lliga. Bé, aquell Barça de super­copa, recopa i copa va caure en la lliga en els dos par­tits con­tra un equip, l'Hèrcu­les, que va aca­bar bai­xant de cate­go­ria. Més recent­ment hi ha el Barça del Tata Mar­tino, el dar­rer tram de com­pe­tició del qual va ser una ver­go­nya a l'altura d'un equip que sem­blava que no volia la lliga. Aquell dar­rer par­tit al Camp Nou con­tra l'Atlético va ser una infàmia per als culers.

Diu­menge, al marge de roba­to­ris des­ca­rats i errors imper­do­na­bles, el Barça va fer un par­tit infame. Això que quedi escrit, no fos cas que de tant par­lar del gol legal que no va pujar al mar­ca­dor ens obli­dem que l'equip de Luis Enri­que va jugar uns 70 minuts ver­go­nyo­sos. Sí, ja sabem que jugant mala­ment també es poden gua­nyar par­tits, però el de diu­menge va fer aver­go­nyir. Doncs sí, així també s'han per­dut lli­gues, quan el Barça no ha sabut com­pe­tir.

Des­ta­cava l'altre dia l'entre­na­dor blau­grana, abans del par­tit con­tra el Betis, que el Barça estava vivint un moment d'altura i que con­tras­tava amb l'ambi­ent de vet­lla que sem­blava que es vivia a l'enti­tat set­ma­nes abans. Bé, doncs tor­nem a la vet­lla, si ens ho per­met, i no serà per culpa dels segui­dors.

També és cert que les deci­si­ons arbi­trals han fet la guitza algun cop, i hau­rem de recor­dar el par­tit con­tra el Betis com un epi­sodi detes­ta­ble del fut­bol que es publi­cita com la millor lliga del món. En una mateixa acció, un juga­dor bètic comet un penal de manual sobre Ney­mar i el mateix juga­dor té l'habi­li­tat de treure la pilota de dins la por­te­ria sense que ni l'àrbi­tre ni el jutge de línia asse­nya­lin res puni­ble. El des­as­tre va ser des­co­mu­nal. Així també s'han per­dut lli­gues, sens dubte.

El mateix dia que a Austràlia el dar­rer punt entre Fede­rer i Nadal es deci­dia amb l'ajut de la tec­no­lo­gia, amb l'ull de falcó, en la lliga s'escri­via una pàgina de ver­go­nya ali­ena, una més.

Un pre­fe­reix mirar el fut­bol i par­lar a través del joc desen­vo­lu­pat, però costa no vin­cu­lar les enso­pe­ga­des a acci­ons deter­mi­nants en què els àrbi­tres no han apli­cat el regla­ment, com ha pas­sat en les dues dar­re­res enso­pe­ga­des del Barça: a Vila-real un penal d'escàndol per una mà d'un juga­dor de l'equip gro­guet i diu­menge amb els epi­so­dis de Sevi­lla.