Arran d'un gol del Barça al camp de Betis que es podia veure a ull nu es crea un debat sobre la necessitat de la tecnologia en el futbol. L'arbitratge en la lliga espanyola, però, té un problema de fons que no se solucionarà amb la implantació de la tecnologia. L'ull de falcó s'aplica en el tennis de manera efectiva i també en les principals lligues de futbol. No cal gaire debat, sobre això. Si en la lliga espanyola no s'ha aplicat és només perquè encara són vigents dues antigues dites com “Spain is different” i “¡Qué inventen ellos!”. Per als més joves, una vol dir que el que és d'una lògica universal no necessàriament ho és a Espanya i l'altra, que a Espanya les coses són com són i ja estan bé així i que el progrés és cosa d'estrangers. I aplicat més concretament al futbol, vol dir que Espanya es farà el seu vestit a mida al marge dels progressos universals. La tecnologia en l'arbitratge espanyol només podrà solucionar els dubtes a la línia de gol, i us asseguro que en segon quines circumstàncies pot ser que ens diguin que ha fallat. El problema és profund. Perquè hi ha arbitratges que penalitzen més o menys segons a quin equip perjudiquin o beneficiïn. I posaré l'exemple més recent: Neymar va fer dues faltes al Calderón i va veure targeta; Koke, per exemple, en va fer nou i no va veure cap targeta de cap color, ni per reiteració. I la que va propiciar el gol de l'Atlético, ni tan sols la van assenyalar. I així, partit rere partit, temporada rere temporada, dècada rere dècada. I per als susceptibles, no parlo de conspiració. Ja ho dic jo: no n'hi ha. No n'hi ha senzillament perquè no cal. És un defecte del sistema.

La final entre Federer i Nadal a Melbourne serà un dels esdeveniments de l'any. Va ser un emocionant viatge en el temps amb dos dels millors tennistes de la història. Què dic tennistes: esportistes! Gràcies!