Vitolo, sanitat i ensenyament
El novembre passat el jugador del Tenerife Vitolo va ser protagonista d'un incident que primer es va vestir de conflicte lingüístic per la caverna espanyola, però que en realitat reflecteix una problemàtica superior. Vitolo es va trencar el nas en el partit contra el Girona a Montilivi i se'n va anar a l'hospital Josep Trueta, on se'l va atendre en català –com a tothom– i en castellà quan el futbolista canari va posar cara de no entendre què li deien. Els de sempre hi van saquejar les fleques per sucar-hi pa, però la substància no és aquesta.
Vitolo va marxar del Trueta i va anar a l'hospital de la seva mútua privada uns minuts més tard. El metge del Tenerife, que l'acompanyava, se'n va atipar que no l'atenguessin ipso facto. Aquest va ser el veritable problema de Vitolo i del metge del seu club. Desconec com funciona la sanitat a les illes Canàries –dotades d'un règim fiscal específic–, però sé que fa molts anys que els hospitals catalans van entrar en saturació –i les urgències, per moments, en col·lapse– i intueixo que a les llunyanes illes de l'Atlàntic no han patit en la mateixa mesura la pressió d'una demografia disparada en els primers anys d'aquest segle, de ser una zona amb gran afluència de visitants, del prestigi dels seus hospitals de referència que atreuen malalts espanyols a la recerca de solucions innovadores, del turisme sanitari procedent d'estats de la UE que no tenen un sistema públic gratuït. Tot això, el sistema sanitari català s'ho va empassar i ho va digerir fins que va arribar la crisi del 2008 i les retallades. I encara som aquí. Per bona voluntat que hi posi el govern per explicar-se i gestionar llistes d'espera, tots sabem de visites a especialistes d'aquí a sis mesos o pròtesis de maluc programades per després de l'estiu a àvies que ja no poden caminar.
Les retallades només es reverteixen amb diners. I aquest any sembla que van a les escoles. Sembla que el govern ha hagut d'apagar el foc de l'ensenyament –vaga de mestres prevista per al 9 de febrer i desconvocada a canvi de 5.500 places de docents més i una hora lectiva menys– mentre el de la sanitat continua cremant. És clar, els metges no fan vaga perquè, a diferència dels mestres –els serveis mínims ja s'ocuparan de vigilar les criatures– tot el que no facin un dia s'ho trobaran l'endemà. Però d'això, Vitolo i el seu metge no en saben res.
Vitolo tenia dret a ser atès en castellà, com així va passar. També tenia dret a recórrer a la sanitat privada (com tants catalans han hagut de fer). Però el Tenerife perdia la raó quan criticava la poca diligència del Trueta. Una fractura nasal no és una emergència vital i, a la sanitat pública, Vitolo no tenia cap dret a colar-se davant l'apendicitis de qualsevol altre ciutadà.