Punts robats i regalats
Un meu amic va penjar a Facebook un article d'un diari esportiu en què s'afirma que, sense els “suposats” errors arbitrals en la present lliga contraris al Barça i favorables al Real Madrid, el primer seria líder amb un avantatge considerable respecte al segon: és a dir, que l'ordre en la classificació s'invertiria. L'amic fisbukero, a qui conec personalment perquè va ser alumne meu, ho va penjar afegint-hi un comentari: havia decidit deixar de llegir aquell diari en considerar que l'article és sensacionalista, manipulador i que incentiva certs supòsits o prejudicis. Algú li va comentar que aquesta pràctica és antiga, no només pel que fa als mitjans afins al Barça, i que si fos per aquest motiu hauria de fer temps que no hauria de llegir bona part de la premsa esportiva.
Jo li vaig dir que el recompte dels punts robats al Barça i dels punts regalats al Madrid forma part de la tradició barcelonista i que, de fet, gairebé és una ciència. Vaig recordar que un meu amic barcelonista em va explicar fa un temps que un amic del seu pare havia anotat pacientment tots els punts “robats i regalats” durant pràcticament tot el franquisme i les seves seqüeles. Segons el seu recompte, convertit en estadística, el Real Madrid sempre podia comptar amb una mitjana de deu punts més que el Barça per guanyar la lliga a partir dels errors arbitrals, que, per descomptat, no serien errors, sinó que correspondrien a una política de suport a l'equip del règim. Del qual es podria deduir que, per guanyar la lliga, al Barça li hauria calgut una superioritat manifesta per contrarestar els punts que el Madrid tindria d'avantatge. Per molts, ho ha continuat necessitant, de manera que si ha guanyat més lligues en els últims trenta anys és perquè ha tingut equips superiors, mentre que, si abans no els tenia, era perquè s'impedia que els tingués per un decret dictatorial que no havia de constar enlloc per existir.
Tot això últim no li ho vaig explicar a Facebook al meu ex-alumne. Ell, en canvi, em va replicar que entén que una cosa són les converses de bar i una altra que un mitjà de comunicació en faci bandera. No dic que no tingui raó. Però el cas és que persevera aquella sensació barcelonista que l'equip ha de jugar molt bé per guanyar, mentre que al Madrid no li cal per fer-ho. No sé si també és una sensació, però, a banda dels errors arbitrals que poden afavorir-los, diria que el Madrid sempre ha tingut una més gran capacitat per guanyar, sigui com sigui. A mi, de fet, ja m'està bé que el Barça guanyi quan juga bé, tot i que m'emprenyi que el Madrid ho faci de qualsevol manera. Així que encara espero que ho facin millor.