Hi ha dies que tot surt bé. Que tots els desitjos es compleixen. Encara que siguin coses pràctiques. La victòria contra l'Athletic no serà recordada futbolísticament. Això sí, Luis Enrique va poder fer rotacions massives i la victòria no va perillar. Fins i tot va fer descansar Messi mitja hora! En general, hi va haver poc desgast col·lectiu amb vista al partit de copa de dimarts. Alcácer va marcar el gol important del partit. El Barça va tenir més encert que el rival de cara a porteria i les errades en defensa, que en va cometre, no el van penalitzar. Tot el que podia anar bé va anar bé i res del que podia anar malament hi va anar.

El Barça ha deixat de pensar els partits globalment i els prepara parcialment. La inquietud principal no és establir les seves condicions. S'estudia el rival i es preparen solucions per a cada problema que pot plantejar. No hi ha un pla general, sinó un conjunt de plans parcials. Un cop més, i ja en van uns quants aquesta temporada, el partit d'ahir es va jugar a partir de les condicions que imposa l'Athletic. Les línies avançades que disposa Valverde determinen que la majoria del partit es jugarà al camp del Barça. El terreny de l'Athletic només és zona de pas per a les transicions dels blaugrana cap a la porteria d'Iraizoz. És cert que en alguns dels partits contra l'Athletic el Barça no només ha tingut el control del partit, sinó que l'ha governat. Com en l'anada de l'enfrontament de copa a San Mamés, si més no una bona estona. Però ahir l'equip de Luis Enrique va reduir l'enfrontament a una qüestió d'encert a les àrees. Qui marca, guanya.

És cert que fins al primer gol del partit, el d'Alcácer, el Barça havia treballat força bé les jugades d'atac. La sortida des del darrere era dificultosa i lenta, i també erràtica, a vegades combinant a vegades amb pilotes llargues, però en els últims trenta metres els moviments dels blaugrana eren els adequats per crear perill i algunes ocasions. El davanter valencià, titular com si fos un més en les rotacions, va fer per fi el que s'espera d'ell. Marcar gols perquè no es trobi a faltar Suárez, i que a l'uruguaià li aprofiti el descans per a ocasions més importants, com a la resta de titulars que eren a la banqueta (Rakitic, Alba, Sergi Roberto i Mascherano) i els que encara són a la infermeria (Iniesta i Busquets). El problema era que l'Athletic també havia arribat tantes o més vegades a posar en perill Ter Stegen. La diferència era l'encert.

L'Athletic no sabia marcar tot i les facilitats que donaven els defenses del Barça. Tots van cometre algun error que els bascos no van saber aprofitar. Cada cop tot quedava més reduït a un concurs de punteria. Messi, és clar, va aixecar el dit i va demanar el seu torn en una falta lateral. Era igual on fos. Quan l'argentí s'enfronta amb Iraizoz no hi ha llançament de falta seu que el porter basc sigui capaç d'aturar. Aquest cop se la va empassar, segurament perquè Messi li té absolutament menjada la moral. La qüestió és que el Barça ja tenia un avantatge de 2-0. Era més un concurs de tir en una parada de fira que un partit de futbol. Hi havia algun punt d'interès concret, com ara el duel de Neymar amb De Marcos. El brasiler es va divertir i li va fer una exhibició de qualitat futbolística en primer pla. El lateral basc s'ho havia buscat amb unes declaracions lamentables.

El Barça va acabar desarmant l'Athletic a còpia de gols. Els jugadors de Valverde van notar el segon gol. La seva pressió ja no va ser la mateixa, ni tampoc van forçar gaires més errades dels defenses blaugrana. El partit no era bo, però es va tornar plàcid per al Barça. Luis Enrique va deixar descansar Piqué i, fins i tot, va substituir Messi l'última mitja hora. No hi va haver temps per a la incertesa, perquè Aleix Vidal va marcar el tercer fent de davanter. L'última bona notícia que va tancar un partit sense gaire història.