Als problemes, solucions
un dia calorós de principis del juliol passat, Sergio Rodríguez va considerar que els vuit milions de dòlars oferts pels Sixers per un any eren prou seductors per tornar a l'NBA. I el Madrid, de cop i volta i amb el mercat força sacsejat ja, va quedar-se sense una peça clau, el seu element més imaginatiu, líder en assistències en la Lliga Endesa (5,9) i tercer en l'Eurolliga (6,2). Set mesos després, la seva marxa s'ha cobert sense traumes, amb naturalitat. Qui ho hauria dit, llavors.
El club blanc va demostrar cintura a l'hora de moure's, i va recuperar al cap d'alguns dies Draper, base coneixedor del vestidor i adaptable al rol que més convé a l'equip. I així va ajustar la direcció de joc, que completarien Llull i Doncic. Si bé es podia ensumar que el jove talent de Ljubljana creixeria aquest curs, ningú –segurament ni del mateix club– podia imaginar que el salt tindria aquesta magnitud. Per això, el fitxatge de Draper, per preservar-lo de la pressió i per posar-li al costat algú que l'instruís a partir de la veterania i que (potser més important i tot) no faria mala cara si el seu pes se'n ressentís, com està passant en l'actualitat. A menys de dues setmanes del primer pic del curs (la copa de Vitòria), la maquinària blanca carbura a meravella, és líder de l'Eurolliga i de la Lliga Endesa i no perd ni un partit des del 3 de gener a Vitòria. Ja són onze victòries seguides.
L'èxit d'un equip campió no depèn exclusivament que la pilota entri i es guanyin títols. Això n'és la conseqüència. Fa falta feina de previsió, de despatxos, de gestionar processos de creixement. I en el cas del Madrid, la gestió de Doncic no ha estat una aspecte aïllat. No s'ha d'oblidar l'evolució pausada de Willy Hernangómez, amb la cessió a Sevilla. De fet, el seu paper estava destinat a pujar aquest curs, si no hagués decidit anar-se'n als Knicks. I el proper a arribar podria ser Felipe Dos Anjos, ara cedit a l'Oviedo, de LEB Or. Del que es tracta és de tenir un pla i perspectiva a mitjà termini, a risc d'equivocar-se. Sense això, el fracàs és absolut.
