Mendilibar i l'Eibar
La primera vegada que em vaig fixar en Mendilibar va ser quan amb el to una mica superb dels bascos, un directiu de l'Athletic de Bilbao l'any 2005, anunciava, després de cessar Valverde: “La temporada que ve el nostre entrenador serà Mendilibar”, com si fos una veritat i un encert irrefutable. I vaig riure per sota del nas quan nou partits després el van acomiadar. L'entrenador venia precisament de l'Eibar, on havia fet un molt bon paper a segona A. Després, amb curiositat, he seguit la seva sort diversa. Va mantenir dues temporades el Valladolid a primera i en la tercera, amb resultats negatius, va abandonar l'equip. Els tres anys següents va viure la mateixa història amb l'Osasuna. No va tenir sort la temporada 2014/15 amb el Llevant i finalment la 2015/16 va fitxar de nou per l'Eibar. L'equip que havia ascendit a primera amb Ander Garitano, ara entrenador del Leganés, s'havia salvat de baixar de nou per raons administratives, ja que l'Elx no va poder fer front a les exigències federatives per mantenir-se a primera. El seu club va decidir prendre's seriosament l'oportunitat, va ampliar capital i va augmentar la capacitat de l'estadi, va aprovisionar recursos per fer bons fitxatges i, en una ciutat de 30.000 habitants, va posar les bases, potser, per aconseguir un nou equip ben sòlid, a la manera del Vila-real, per al País Basc. L'any passat va quedar catorzè i enguany va ben classificat i és un plaer veure'l jugar amb personalitat pròpia. La labor del seu club amb l'aquiescència de Mendilibar ha demostrat una vegada més que amb bon ull es poden aconseguir jugadors excel·lents i a bon preu. Provinents del Girona té Juncà i Lejeune, un central que no té res a envejar als francesos del Barça; té un basc, Capa, excel·lent defensa dret; un migcampista argentí, Escalante, potent i fiable per fer de pivot; un cervellet com Pedro León i una força de la naturalesa com el davanter menorquí Sergi Enrich. Quin plaer veure els equips modestos construïts amb intel·ligència! A veure si el Girona, el Nàstic i el Reus aconsegueixen el mateix: pujar a primera i solidificar-se.