Diu el proverbi africà que subestimar el rei de la selva és un error fatal. Quan un lleó sembla vençut, simplement està agafant forces per preparar l'atac següent. La selecció del Camerun, coneguda com els lleons indomables, es va proclamar diumenge campiona de la copa d'Àfrica de nacions de futbol contra tot pronòstic. Uns lleons que encara estaven digerint la retirada internacional de depredadors salvatges com Samuel Eto'o, Kameni, Webó, Makoun, Stephane Mbia i Alex Song, entre d'altres, semblava que serien incapaços d'aixecar-se.

A més d'aquestes baixes derivades del canvi generacional, altres futbolistes van decidir refusar jugar aquesta competició i quedar-se amb els seus equips. André Onana, Choupo, Moting, Matip i Nyom no van creure en les possibilitats de fer res important i van decidir no lluitar per l'objectiu. Ells mateixos van subestimar la força del rei de la selva. “Comportament inacceptable”, “Alta traïció nacional” va bramar Roger Milla, ídol nacional. Tot i així, Hugo Broos, el seleccionador, va haver de refer l'equip amb gent menys habitual que sí que sentís l'orgull nacional. Amb Ondoa –madurat a la Masia i exjugador del Nàstic– sota els pals, el capità general Nkolou a l'eix de la defensa i la parella d'extrems Moukandjo i, sobretot, Bassogog (triat millor jugador del torneig) els lleons indomables van anar creixent a mesura que avançava el torneig. Van deixar fora del camí els amfitrions, el Gabon de Camacho i Aubameyang, un Senegal que es presentava com a favorit a guanyar el torneig i Ghana, un dels gegants del continent abans d'arribar a la final.

A la cita definitiva es van trobar Egipte, la selecció amb més títols (7) de la història. Héctor Cuper, seleccionador dels faraons egipcis, ha aconseguit dissenyar una màquina de defensar i sortir ràpidament al contraatac amb la seva estrella Salah com a punta de llança. Es va arribar als últims cinc minuts de la final amb empat en el marcador, fins que Aboubakar la perla negra va caçar una pilota dins l'àrea per donar la victòria al Camerun i fer embogir els milers de camerunesos desplaçats al Gabon, encapçalats des de la tribuna pels mites Roger Milla i Samuel Eto'o, que miraven amb orgull com els seus descendents assolien un èxit que ells havien aconseguit amb anterioritat. Quan ningú apostava per ell, quan semblava que estava vençut, el lleó indomable va rugir amb més força que mai.