Test d'estrès al Parc dels Prínceps

El par­tit d'aquest ves­pre al Parc dels Prínceps és un dels rep­tes més impor­tants que haurà d'afron­tar el Bar­ce­lona aquesta tem­po­rada. Però no només pel fet que s'entra en la fase de la lliga de cam­pi­ons en què un mal resul­tat et pot dei­xar fora, que també, sinó pel des­a­fi­a­ment que té plan­te­jat el con­junt blau­grana, que és posar fi a la inse­gu­re­tat que genera dub­tar d'un mateix. Per al Barça, l'enfron­ta­ment amb el PSG és el més sem­blant a pas­sar un test d'estrès: suposa com­pro­var fins a quin punt tenen esta­bi­li­tat les seves estruc­tu­res, els meca­nis­mes que el van con­ver­tir en un engra­natge sòlid i atrac­tiu (la sor­tida de pilota, el joc de posició, el con­trol del joc, l'ocu­pació dels espais, la recu­pe­ració després de la pèrdua i la resta de qua­li­tats que con­for­men el seu ADN). Perquè ho farà con­tra un rival amb uns argu­ments poten­ci­als interes­sants i un tècnic, Unai Emery, que tre­ba­lla minu­ci­o­sa­ment. Hi ha molts ana­lis­tes i també molts afi­ci­o­nats bar­ce­lo­nis­tes que fa temps que cre­uen els dits dema­nant que el tècnic basc no ordeni una pressió alta, després de veure els pro­ble­mes que ha tin­gut el Barça per sor­tir jugant des de dar­rere. No em sem­bla, però, que aquest sigui, tàcti­ca­ment, el pit­jor esce­nari per al con­junt de Luis Enri­que. És cert que el mateix tècnic reco­neix (ha refle­xi­o­nat, i amb molt d'encert, en veu alta sobre els motius que gene­ren aquesta situ­ació) les difi­cul­tats que els genera que els vagin a bus­car a dalt, però crec que el Bar­ce­lona pati­ria més si Emery, en lloc de pres­si­o­nar a l'àrea contrària o optar pel reple­ga­ment, dis­posés tàcti­ca­ment el PSG en un bloc al mig. Aquesta aposta li ser­vi­ria per con­vi­dar el Barça a sor­tir jugant sense difi­cul­tats a la zona 1 per posar el parany just quan s'està des­ple­gant. En aquest esce­nari és quan l'equip pari­senc podria fer lluir els seus punts forts, els que li poden donar la victòria. Un és la for­ta­lesa que genera la capa­ci­tat de tre­ball i de recu­pe­ració que tenen Ver­rati, Rabiot o Matuidi, que un cop roben poden bus­car la tran­sició ràpida que ha de lide­rar Drax­ler, que pot optar per fina­lit­zar ell mateix o bus­car una assistència. A més, aquesta aposta tin­dria l'avan­tatge de tapar les man­can­ces de la línia menys fia­ble del PSG: la defensa. En canvi, una pressió alta com­porta el risc de dei­xar molts espais a l'esquena i el Bar­ce­lona ja ha demos­trat què és capaç de fer quan supera la pri­mera línia de pressió i Ney­mar, Suárez i Messi tenen camp per explo­tar i córrer al con­tra­a­tac. Inde­pen­dent­ment, però, de l'aposta tàctica, el PSG posarà en pro­ble­mes el Barça. Ara només queda veure si els superarà amb soli­desa o els dub­tes el para­lit­za­ran.