L'Espa­nyol està molest amb LaLiga. El motiu, els rei­te­rats par­tits que han de jugar els blanc-i-blaus en horari de diven­dres. L'últim es va conèixer ahir, i cor­res­pon al de la jor­nada 27, con­tra Las Pal­mas, pre­vist per al diven­dres 10 de març. Serà el ter­cer par­tit del 2017 en aquest horari i el quart de la tem­po­rada. Amb el números a la mà, l'Espa­nyol és l'equip més per­ju­di­cat, jun­ta­ment amb el Betis, en aquesta franja. Per als anda­lu­sos encara ha estat pit­jor, perquè han dis­pu­tat vuit par­tits en aquest horari, qua­tre a casa i qua­tre a fora, per sis de l'Espa­nyol en total (qua­tre a casa i dos a fora). És evi­dent que jugar un par­tit en diven­dres per­ju­dica seri­o­sa­ment l'assistència a l'estadi de Cor­nellà. L'afició blanc-i-blava ha demos­trat aquests últims anys la seva man­dra a l'hora de des­plaçar-se a veure un par­tit. Molts han estat els incon­ve­ni­ents i les excu­ses. Pluja, fred, la famosa rotonda, el trans­port públic, la falta d'apar­ca­ments, el joc gris de l'equip... Un reguit­zell de per­ju­di­cis que s'ha anat ins­tal·lant al cap dels segui­dors, que encara no han res­post en massa a la bona dinàmica de l'equip aquesta tem­po­rada. Sóc dels que pensa que l'horari de diven­dres no és el pit­jor que et pot tocar. Els dilluns encara són més dolents. És aquell par­tit fora del focus, que ningú té en compte i que queda com rele­gat al final de la jor­nada. Un horari per als pàries del fut­bol i que va haver de patir de valent l'Ath­le­tic Club fa tres tem­po­ra­des, quan no jugava a Europa. Mal­grat això, els bas­cos omplien el camp i em feien certa enveja sana. No sé com reac­ci­o­narà LaLiga davant la petició de l'Espa­nyol, però la represàlia pot ser encara pit­jor: jugar en dilluns. Per evi­tar el fet de jugar els diven­dres, l'Espa­nyol ho té fàcil: clas­si­fi­car-se per a Europa. Així s'estal­viarà par­tits fora del cap de set­mana. Però, de moment, l'afició hau­ria de fer autocrítica. Cor­nellà neces­sita bones entra­des i fins ara totes han estat irrisòries i no aguan­ten la com­pa­ra­tiva amb la gran majo­ria de clubs de pri­mera. Sort dels 15.000 irre­duc­ti­bles que sem­pre van al camp, aquests no ente­nen de calen­da­ris.