Opinió

El gloriós exèrcit d'ombres

Però una humiliació com la que ens va infligir el PSG, des del primer minut fins a l'últim, és inconcebible

El par­tit de tor­nada con­tra el PSG s'ha d'afron­tar com si fos l'últim. I parlo de res­ti­tuir el nos­tre pres­tigi fut­bolístic que, avui dia, ha que­dat molt tocat davant del món. Hem de fir­mar una actu­ació digna i a l'altura de la nos­tra gran­desa, per demos­trar a tot­hom que con­ti­nuem sent el Barça. I s'ha d'omplir el Camp Nou a ves­sar i amb la nos­tra gent. Ser del Barça exi­geix un com­promís de fide­li­tat incon­di­ci­o­nal i il·limi­tat. I si, final­ment, obra el mira­cle, jo aniré a Cana­le­tes i després brin­daré amb el millor cava del mer­cat, aquell que guardo per a quan aixe­quem la sisena Cham­pi­ons. La gesta ho merei­xe­ria.

Dita la qual cosa: el que va pas­sar a París em sem­bla inad­mis­si­ble. A aquests nivells, que en un enfron­ta­ment entre dos equips d'un poten­cial supe­rior, com el Barça i el PSG, es pro­du­eixi una diferència tan abis­mal en tots els regis­tres del joc (físic, tàctic, indi­vi­dual, men­tal...) fins al punt de l'absurd, de pro­por­ci­ons simi­lars a les d'un com­bat desi­gual entre un pes pesant i un pes ploma, no és accep­ta­ble. En aquest punt, tot i que els juga­dors tenen la seva evi­dent quota de res­pon­sa­bi­li­tat (penso que el fet de sen­tir-se tan infe­ri­ors els va col·lap­sar), al meu parer el pri­mer res­pon­sa­ble del des­co­mu­nal des­propòsit de París és el tècnic. Pot­ser sóc injust, però és la meva opinió, escrita des del màxim res­pecte, reco­nei­xe­ment i agraïment envers Lucho.

En la prèvia de l'anada de les semi­fi­nals de la copa al Cal­derón, Luis Enri­que va dir, tex­tu­al­ment: “Si no faig rota­ci­ons no arri­ba­rem al 15 de febrer” (31-01-2017). L'ocasió no és propícia per recórrer a iro­nies i, encara menys, de sar­cas­mes, però després del des­as­tre de París detecto que no són pocs els que gau­dei­xen fent l'autòpsia del cadàver. És el seu dret. Jo, fran­ca­ment, no m'ho estic pas­sant bé escri­vint aquesta nota. Com a màxim res­pon­sa­ble tècnic, Luis Enri­que tenia l'obli­gació de por­tar l'equip en les millors con­di­ci­ons físiques, anímiques i tàcti­ques per afron­tar el com­promís clau de la tem­po­rada. I no ho ha sabut fer (com sí que ho va saber fer en la seva pri­mera tem­po­rada a la ban­queta). Després, el camp dicta sentència i si Ver­ratti, Rabiot, Drax­ler i com­pa­nyia juguen millor i ens superen, ho accep­tem i ho ana­lit­zem. Però una humi­li­ació com la que ens va infli­gir el PSG, des del pri­mer minut fins a l'últim, és incon­ce­bi­ble.

Epíleg

No recordo la ploma que ho signa: “Era una imatge extre­ma­da­ment col­pi­dora la de con­tem­plar aquells, en altres temps con­si­de­rats els millors regi­ments del món, els més temuts, els més valents, els inven­ci­bles, con­ver­tits en un exèrcit d'ombres que vaga pel camp de bata­lla a la mercè de l'ene­mic”... Sal­vant totes les distàncies, la col­pi­dora imatge dels nos­tres grans cam­pi­ons, orgull del bar­ce­lo­nisme, que hono­ren l'escut, com Bus­quets, Ini­esta, Piqué... i amb Messi al cap­da­vant, amb el cap cot i la mirada per­duda deam­bu­lant pel Parc dels Prínceps va ser, per mi, l'epíleg trist a una obra mera­ve­llosa.

En unes cir­cumstàncies molt dis­tin­tes, el gloriós Barça de Pep Guar­di­ola va tenir el seu epíleg el dia que el Chel­sea ens va eli­mi­nar (increïble­ment) de la Cham­pi­ons (24-04-2012). Ara, el Barça gloriós de Luis Enri­que ha tin­gut el seu a París. Però el Barça de Messi, que és el que ho engloba tot, con­ti­nua. La reno­vació de Leo ha de ser el pri­mer pas per a una recons­trucció molt com­pli­cada, en tots els sen­tits, que ens obli­garà a pren­dre deci­si­ons impor­tants.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)