“«Era campo atrás»”
Ha estat una setmana de copes a Europa, en el món del bàsquet. A Sibenik, s'hi ha jugat la croata, la Kresmir Cosic, amb títol per al Cedevita. A quarts, l'equip de Veljko Mrsic havia resolt còmodament l'escull del Zadar, per bé que el partit va estar marcat més per l'hostilitat de tota l'afició rival. Sobretot, cap a Dzanan Musa, jove talent bosnià a qui van insultar i van llançar-li tota mena de càntics racistes. Tant és així que els àrbitres van haver d'aturar el partit i fins i tot, obligar les forces de seguretat a desallotjar la part de la grada on estaven ubicats. I tot va acabar amb detinguts a comissaria i obrint-se una investigació criminal per part de la policia, per “missatges que expressen o inciten l'odi basat en bases racials o nacionals”.
A Vitòria, va acabar ahir una altra edició de la copa. Independentment del que va passar a la pista, i de la urticària que desperta el Madrid en aquesta cita entre la resta d'aficions –i més ara, que es troba en una espiral d'èxits–, a ningú li passaria mai pel cap passar-se un partit sencer insultant un jugador, Doncic, per posar un exemple. Bàsicament, perquè rebria la reprimenda de la resta del pavelló. També dels seus. La copa és una competició que, més enllà del títol que hi ha en joc, desprèn germanor i un caràcter festiu poc habituals. I menys encara si han de conviure vuit aficions –també les del Barça i el Madrid– en una ciutat durant quatre dies. No és necessari ubicar fan zones en punts oposats de la ciutat ni inundar Vitòria d'efectius de policia com a mesura preventiva, per evitar aldarulls. Tan sols cal passejar per la plaza de la Virgen Blanca per veure que, entremig del centenar de samarretes i bufandes del Baskonia, se n'hi barregen de l'Herbalife, el València o l'Unicaja.
Que hi hagi bon rotllo no significa que la rivalitat sigui tènue. Però hi ha altres mecanismes i, per això, el hit des de divendres respon a “era campo atrás, era campo atrás”, al·ludint a l'errada arbitral que va evitar l'eliminació del Madrid a quarts. Ironia abans que violència, física o verbal. Sempre.