En altres èpoques, tot veient la baixa forma mental i física del Barça en el partit contra el París Saint-Germain, hauríem dit que dilluns a la nit la plantilla en pes s'hauria escapat de l'hotel i hauria aprofitat per gaudir del suposat atractiu d'una nit parisenca. Ara a ningú li ha passat el cap tal cosa, ja que l'equip està planificat, controlat, mèdicament mesurat. Potser no sabem avaluar adequadament un factor que pot semblar menor com un viatge en avió el dia abans, un clima diferent, uns llits que, millor o pitjor, són diferents als habituals. Potser no han caigut en la pràctica que feia una coneguda cantant catalana sovint de gira que, quan viatjava, anava sempre a la mateixa cadena internacional d'hotels: trobava sempre el llit, el matalàs i la cambra gairebé iguals a tot arreu i li semblava que estava a casa. Un, malgrat les multes que comportaria per als jugadors, hauria preferit que el baix rendiment del Barça fos conseqüència d'una gresca nocturna que no pas l'evidència d'un estat de coses. Amb la mateixa capacitat tècnica, si dos equips s'enfronten, guanyarà el que tingui millor forma o capacitat física. Com ja he dit altres vegades, quan Balmanya va agafar les regnes del Barça en altre temps, es va preocupar de triar jugadors alts i forts per poder competir a Europa, on els equips acostumaven a ser molt atlètics. Tot equip pot jugar amb algun futbolista baixet, però fer-ho amb tres o quatre és una temeritat, a no ser que es jugui al primer toc, amb velocitat i amb precisió en passades i centrades. Cosa que fa temps que no es fa contra un equip gran. El partit contra el Leganés ha deixat clar que si el trident ha golejat en la lliga l'Alavés, l'Athletic, l'Eibar, Las Palmas, l'Espanyol, l'Osasuna, el Deportivo, l'Sporting i el Betis, no ho ha pogut fer contra els grans, inclòs el PSG en la Champions, ni el Leganés actual, simplement ben ordenat. Hem vist, com un símptoma més, que si la defensa francesa del Barça –Digne, Mathieu i Umtiti– no feia un mal partit, dues hores abans la defensa catalana –Sergi Gómez, Fontàs i Planas– ho feia prou bé. En aquest cas, però, jugant amb el Celta.