Quina pregunta! Carregada de dolça malícia. Recorrent i insistent fins a límits insospitats. Crec profundament que era una de les coses que més detestava quan era petit. D'entrada, perquè semblava que era l'única cosa que se'm podia preguntar. Segurament amb raó, però cordons, que ja estic fins als nassos de respondre sempre el mateix! Però és que, a més, la qüestió era un absurd en si mateix. Si la pregunta es basa en el futur, com vols que sàpiga què voldré més endavant? “No hi donis tanta transcendència, Ramon”, pensareu. Doncs si no era important, per què carai m'ho preguntaven tan sovint? I a més, i això potser ho hauria de dir més un psicòleg que no pas jo: per què he de voler ser una sola cosa? Per què delimitem l'experiència dels nens intentant ubicar-los en una casella en concret? Ara que soc gran, o això intento, faria moltes més coses de les que faig. En fi. Que desisteixo de seguir barallant-me amb una realitat que sé que tinc perduda. I no parlo d'un referèndum pactat.

Ara bé. Recupero aquesta idea sobre la pregunta del mal perquè trobo que el Barça es troba ara mateix davant d'aquesta qüestió. La realitat, i especialment la sentència del cas Nóos, l'han posat davant el mirall. I ha de triar una sortida. Què cal fer amb el llegat d'Iñaki Urdangarin, un dels símbols de la secció d'handbol. Cal despenjar la seva samarreta, tractant-se d'un delinqüent? O s'ha de deixar per la seva dimensió com a esportista? La decisió, en el fons, defineix un model de club. No és un detall sobre un cas concret. És una filosofia, el que està en joc. Què voldràs ser de gran, Barça? Toca escollir. I ser conseqüent.

Si decideixes prioritzar l'àmbit esportiu, i per tant, presumir del 7 del dream team penjant del sostre del Palau, endavant. Sobre el parquet, s'ho va guanyar. Sobradament. Però hauràs d'assumir un canvi en el relat del club. La llotja vestirà millor de Kubala, Xavi, Puyol o Ramallets que no de Josep Suñol. I el més que un club anirà amb interrogant. El valor serà la victòria. I Qatar, un actiu.

Si per contra, es decideix retirar-la, tens també un bon problema. T'has de tornar implacable amb la imatge que transmets. Maradona es converteix en un passat incòmode. Que el museu porti el nom de Núñez és quasi una heretgia. I cal anar pensant com gestionaràs el llegat de Messi i el seu frau fiscal. Hauràs d'assumir que comprometre's amb uns principis, de vegades, et pot allunyar de jugadors, entrenadors, títols, efemèrides i beneficis. És el preu a pagar.

En el fons, el que cal és decidir. Què vols ser de gran, Barça?