Sempre m'ha agradat Jordi Lardín. Quan jugava, quan s'obria pas en el món de la representació captant perles al País Basc o a Catalunya, quan va tornar a l'Espanyol per encarregar-se del futbol de base i ara, que ja és el director esportiu del club.

És un home honest, que va de cara i que ha pujat fins al cel i ha baixat fins a l'infern. Té moltes condicions per excel·lir en la seva feina, però s'equivoca de tant sincer com és. Aquesta setmana hem sentit Lardín devaluar involuntàriament Felipe Caicedo, aigualir el retorn de Sergio García i comparar Marc Navarro amb Pablo Zabaleta. I tot això en una sola entrevista.

Lardín va voler ironitzar amb un suposat interès per Caicedo per vuit milions d'euros, assegurant que per aquest preu marxa fins i tot ell. Home, no caldria taxar-lo per sota la seva clàusula tal com està de boig el mercat, en especial l'asiàtic.

Va explicar també que l'operació Sergio García està totalment tancada i va afegir que és un gran jugador, però que espera que no sigui el fitxatge mediàtic i il·lusionar la gent amb un altre davanter. Sergio vol venir, està implicat, mai s'ha sentit una estrella, però tampoc seria el més oportú situar-lo ja a segona fila... Aquí és on ara vull veure Lardín en el mercat d'estiu. A veure quin davanter de renom és capaç de portar perquè la gent s'engresqui.

Sobre la delicada posició de lateral dret, que enguany ha assumit majoritàriament Víctor Sánchez, Lardín ha lloat Marc Navarro assegurant que ha de ser el jugador franquícia (vull pensar que en aquesta demarcació) i que, per tant, portar un jugador com Pablo Zabaleta seria barrar-li el pas. En què quedem, es vol construir l'equip més competitiu possible o formar jugadors per a futures vendes?

Crec que aquest és el model real cap a on va l'Espanyol. I que quedi clar que no em desagrada. Ara almenys ja sé com pretén recuperar Chen Yansheng la seva gran inversió feta a l'Espanyol.