Els últims partits del Barça no es pot dir que siguin assajos per a la cita marcada amb vermell en el calendari. Però no hi ha ningú que no tingui al cap la visita del PSG del dia 8. No tant el dia del Calderón, que ja hi havia prou feina, però sí en un partit com el d'ahir. Resolt des de molt aviat, l'interès va ester en el fet de trobar indicis per a la confiança en la remuntada. El resultat hauria servit, però és obvi que el rival i les condicions seran diferents. Sí que sembla clar, però, que el Barça s'hi presentarà a partir del 3-4-3 amb rombe que es va recuperar al Calderón. Anímicament, l'equip de Luis Enrique continua sumant. Futbolísticament, ha deixat d'anar enrere. I hi ha senyals que competitivament estarà a l'altura. Luis Enrique també va decidir que era el moment per anunciar que no continuarà. Va ser, òbviament, la notícia més transcendent de la nit d'ahir. I potser l'últim ingredient per preparar l'ambient per dimecres, amb el permís del Celta dissabte.

En qualsevol anàlisi del partit s'ha de tenir en compte que el Barça ja guanyava 2-0 en el minut 10. Per tant, s'hi ha de treure transcendència. Amb dos gols d'avantatge en el marcador, l'equip blaugrana va baixar les revolucions. Fins i tot massa. Perquè perdre més pilotes del compte per l'efecte de la pressió alta d'un equip com l'Sporting i fins i tot encaixar un gol com el que va fer Castro s'explica sobretot a partir de la falta de tensió. No és cap novetat que el Barça és vulnerable quan baixa el nivell competitiu. En qualsevol cas, té la qualitat dels jugadors per establir diferències. Ho va fer al camp de L'Atlético a partir d'un esperit competitiu encomiable i ho va fer ahir en què no li va caldre pitjar l'accelerador de la intensitat. En els gols en què els millors van marcar la diferència també hi ha una certa ambivalència. El joc de l'equip no enamora, és cert. I els èxits d'aquest equip sempre van relacionats amb el bon futbol. Però encara és un equip que fa coses molt ben fetes. I no està tan lluny de fer partits molt bons.

Després del 2-0 i del 3-1, doncs, el Barça es va relativitzar ell mateix i va relativitzar el partit. S'han de relativitzar, doncs, els efectes del 3-4-3 a partir del qual l'equip de Luis Enrique es va tornar a desplegar en atac. De moment, en dos partits molt diferents, si més no ha servit perquè l'equip tingui una crossa a la qual agafar-se en moments de dubtes futbolístics. El dibuix va ser el mateix que al Calderón, però amb peces diferents. Els interiors del rombe del mig del camp van ser Denis a l'esquerra i Rakitic a la dreta. I la novetat va ser en la fase defensiva, ja que el que s'incrustava com a quart defensa va ser Busquets, que feia de central al costat d'Umtiti, i Mascherano cobria el lateral dret, amb Alba a l'esquerra. S'ha de relativitzar, però el jugador de Badia no va tornar a estar gaire afortunat en aquesta posició. Va cometre errors de col·locació i va perdre pilotes en la sortida, algunes d'incomprensibles. Però el més important és que l'equip no se sent incòmode amb aquest dibuix i que la intervenció del tècnic ha tingut un efecte revitalitzador.

Luis Enrique també va intervenir en la mitja part. El més apreciable va ser l'entrada d'Alcácer. Però tot l'equip va sortir més reactivat. Entre deixar esllanguir pel partit i aprofitar-lo per passar-s'ho bé i aplegar bones sensacions, el tècnic va convèncer els jugadors que valia més la pena això segon. El primer beneficiat va ser el davanter valencià, que de seguida va fer un gol dels que s'esperen dels davanters centre. Messi, és clar, el va tutelar. En el terreny de les assignatures pendents, també va reclamar protagonisme Neymar, autor d'un gol de falta de pinacoteca. I va completar la teràpia Rakitic, que va donar una puntada de peu al seu mal estat de forma amb el sisè gol de l'equip. Res no va ser fruit de la casualitat. Va ser el resultat de la reactivació de l'equip des que va tornar del descans. De vegades val més activar-se anímicament que descansar les cames. A més, ja va ser l'Sporting el que es va encarregar de declarar l'armistici força abans del final.